Res és i serà igual mai més

Anam per la vida amb una balança entre les nostres mans… intentant posar coses a una banda i a l’altra… si hi posam coses bones i positives la nostra vida tindrà sentit, en canvi si ens deixam endur pel pessimisme i pel que els altres volen que sentiguem… açò no pot acabar mai bé. 

Per què tantes vegades pensam que el temps passat sempre ha estat millor que no el que tenim avui, ara i aquí? En aquell temps passat “idílic” també passaven coses negatives, també hi havia moments de desesperança, de negativitat, de veure un futur no gaire positiu… com ara. La vida en cap moment ha sigut igual, és absurd desitjar que tot torni a ser com abans, després de cada experiència viscuda mai res podrà a tornar a ser com abans, tot canvia, les persones canviam, les persones del nostre entorn es fan més properes o més llunyanes segons els moments i les prioritats de la nostra vida, segons els nostres interessos, segons com hem teixit les nostres relacions, segons com hem anat aprenent de la vida.

“La nostra alegria ningú no ens la prendrà…” diu una cançó, i jo a més a més dic que les nostres il-lusions ningú no ens la prendran… tenir una il-lusió encara que sapi de cert que mai la podré aconseguir… encara que sembli increïble… esperona la meva vida: estar sempre enamorat d’algú, treballar i tenir la convicció de que la PAU és possible al món, pensar que de cada vegada puc ser millor persona, que de cada podré estar més content de mi mateix, de que encara puc “créixer” més, de que no em deixaré endur per les provacacions dels altres… són il-lusions que sempre estaran en mi, tengui l’edat que tengui…

Puuuu! Intent explicar alguna cosa i no ho sé explicar, no trob les paraules justes… sentir que no sóc res però a la vegada em sent un privilegiat de ser com sóc, de tenir el que tenc, de viure el temps que toca viure, de tenir la feina que tenc, de tenir els familiars, amics, companys, etc. que tenc… de vegades pens: com és possible que un “bitxo” com jo tan petit dins el món, dins l’Univers tan i tan gran pugui arribar a sentir, somniar, imaginar, desitjar, viure, experimentar, saber, aprendre tantes coses de la vida.

La paradoxa de que de cada vegada són més “ecologistes” però el món de cada vegada està més contaminat i pitjor, el canvi climàtic sembla que és una realitat de cada vegada més palpable… encara que no la vegem i sembla que estigui enfora de nosaltres… a vegades sembla una d’aquells pors mentals que ens han inoculat a tot el ramat i que ens fan estar amb l’ai! al cor.

Juny 2022