Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

diumenge, 25 de desembre de 2011

Nadal al meu poble

Hi ha una cançó de Nadal que en la seva tornada diu: "Així és el poble meu, poble que plora i riu, que fa feina, que canta i també somriu, i que espera qualcú, ara és temps de Nadal, ve Jesús de casa en casa donant pau..." Aquesta és una cançó que realment no és popular ni és gaire coneguda ni la posen per la tele durant aquest temps nadalenc però és una cançó que reflecteix molt bé l'esperit nadalenc amb el qual la gent de Ferreries viu aquestes festes. Aquesta cançó està recollida d'un muntatge musical que van dur a terme els joves de llavors que anaven a l'anomenat Club Parroquial, per allà a finals dels anys 70. En Berto Vidal va ser l'ànima d'aquell Club Parroquial, d'ell va sortir la idea d'anar a cantar a les persones malaltes del poble el dia de Nadal... i així ho hem anat fent durant més de 30 anys...pràcticament no hi ha ningú que no hagi fallat cap any però el  més important és veure, per exemple ahir mateix, com de cada vegada som més gent i més joves que s'apunten a n'aquesta polida activitat solidària... gràcies amics i amigues escoltes... i cada any hem cantat aquesta senzilla però sentida cançó. Nadal al meu poble es viu gairebé sense voler, sembla com la festa de Sant Bartomeu, el Nadal al meu poble, però, no hi ha protocols escrits ni un programa festes com a Sant Bartomeu. M'agrada veure la gent del poble que fa betlems a les seves cases o a llocs públics perquè tothom pugi contemplar la meravella del seu pessebre; m'agrada veure els joves que s'arrepleguen per muntar els seus peculiars "cucs"; m'agrada veure tantíssima gent que aquests dies surt al carrer a cantar al Nadal: la meva escola, l'escola de música, els escoltes, etc.; m'agrada veure i viure la "missa del gall" (és bo pensar i aturar-se... no tot ha de ser "juerga") perquè, siguem o no siguem creients, podem fer néixer al nostre cor petites esperances de la nostra vida; m'agrada veure i viure  l'acte de La Lum de Pau, veure la gent jove que participa d'aquest sentit homenatge públic a la tan desitjada pau entre les persones; m'agrada veure que la gent del poble pensa amb els més dèbils i pobres, i és solidària, i fan donacions de menjar, fins i tot de doblers, per a la gent que no s'ho passa tan bé aquests dies...; m'agrada veure com encara hi ha qui manté la tradició de jugar al "joc des cuc"; m'agrada veure els carrers il·luminats i nets, les cases arrenjades, les botigues ben lluentes i polides...; m'agrada veure com les famílies s'ajunten per fer aquells interminables dinars de Nadal; m'agrada contemplar com els més petits reciten les seves poesies nadalenques amb tota la seva innocència i amb la seva infinita bondat; m'agrada veure com els fillets i les filletes van a visitar els seus avis i àvies, o familiars més propers, per desitjar-los Bon Nadal... m'agrada el Nadal del meu poble!

PD: el meu Nadal somniat: tot el que ja he dit abans però afegint-hi que, en sortir de la Missa del gall, tot Ferreries estagués ple de neu....

Nadal al meu poble

Molt prestet m'he aixecat
el jorn era molt clar,
una fresca ben viva
m'espolsava la son.
Homes dins un cafè
s'allunyaven del fred,
tots estaven ben a punt
 per anar al tall.

Així és el poble meu, 
poble que plora i riu, 
que fa feina, 
que canta
i també somriu, 
i que espera qualcú, 
ara és temps de Nadal, 
ve Jesús de casa en casa
donant pau. 

Era un jorn qualsevol
del poble allà on visc,
poques cases obertes
però bastanta gent pel mig.
Jo m'en vaig cap al camp,
i jo vénc de pescar,
i tots van de bon matí a guanyar el pa.

Són les vuit, són les nou,
el poble ja és ben viu,
molta gent es passeja
amb un aire pensatiu.
Una ja ve del forn,
l'altra va a comprar.
Molta gent per la plaça
veig que hi ha.

 He arribat al mercat,
que en senten de renou,
"A quan va? Venga, dones!
i d'açò què és que en voleu?"
Són les onze, són les deu,
tothom xerra i somriu,
i molts van pel carrer
amb un embolic.

 Dibuix fet per Josep Marí Sintes
"Badia de Fornells"

diumenge, 18 de desembre de 2011

La Marató de TV3

Sí, hi ha coses que no saps per què però el que és cert és que es converteixen en tradició... en tradició nadalenca en el cas de la Marató de TV3, que enguany fa 20 anys que roda... ara sembla que si no hi hagués aquest programa televisiu al Nadal li faltaria cosa, és com el sorteig de la Grossa de Nadal: tothom hi posa, tothom hi confia, tothom hi diposita la màxima il·lusió per veure si "tocarà"... perquè simplement és una tradició de Nadal des de "sempre". He escoltat n'Antoni Bassas que deia que en la Marató "surt el millor de la nostra societat: la solidaritat", i és ben cert perquè sentim tantes coses dolentes que tenim a la nostra societat que, en un dia com aquest, li hem de donar un valor immens a la moguda que s'hi palpa en un programa televisiu com aquest. Em commou veure tantes activitats promogudes per la mateixa gent per recaptar fons econòmics (diuen que més de 1.500), unes activitats que no fan altra cosa que agermanar pobles i barris sencers, diríem que fan consciència de poble solidari i ben català. Però a part de la recaptació econòmica també em commouen els testimonis que es presenten en forma d'entrevista al plató o de petit reportatge... enguany el lema va sobre fer consciència sobre la importància de la donació de texits i òrgans, són moltes les persones que han salvat vides d'altres per una simple donació quan han deixat de viure, són moltes les persones que d'una manera o altra han estat trasplantades i simplement van al plató per dir gràcies perquè la vida els hi donat una altra oportunitat de refer les seves vides... em commouen també els professionals de la sanitat que treballen i treballen per trobar solucions i vies alternatives a malalties que fins fa poc es consideraven incurables i que, gràcies a les donacions, moltes persones poden tenir un bri d'esperança... donar doblers per a les investigacions mèdiques val molt la pena... avegades vivim pensant que res de dolent ens pot passar... fins que passa. Jo ja sóc donant d'òrgans però no d'ara, sinó de fa molts anys, i també donant de sang, i també donant de medul·la òssia (tan de bo mai faci falta però estic preparat per si de cas) ... i m'agradaria que tu també faguessis el mateix, val la pena... sigues tu també solidari: fes-te donant d'òrgans.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Nadal?

Què en direm d'aquest proper Nadal? Quina novetat ens portarà aquest nou Nadal? Com el viurem a n'aquest deliciós Nadal? Em sembla que la paraula NADAL l'hem emprada tantes i tantes vegades que, al manco en el fons però molt en el fons, en el fons, aquesta parauleta ja ha perdut tot el seu sentit en la seva originalitat. Quan era petit somniava amb el Nadal, vivia la màgia del Nadal, no hi havia temps millor durant tot l'any per viure la fantasia i la il·lusió d'aquells dies de festa hivernal... avegades voldria retornar a aquells temps d'infantesa, d'innocència, d'embaucament...voldria tornar a sentir el què i el com vivia, en la seva màxima intensitat, els Nadals de la meva infantesa... no tenien res d'especial ni de diferent del que hagin pogut viure els altres, tu mateix, simplement van ser emotius perquè vaig ser jo mateix el qui els vaig poder viure en la seva màxima esplendor: muntar el betlem, anar a cercar molsa ("musgo"), veure les botigues i els carrers més il·luminats que mai, arrambar-nos a les botigues de juguets i somniar i desitjar que els Grans Reis Màgics ens els portarien de segur, i veure aquelles pel·lícules en blanc i negre que ens ajudaven a ambientar la festa nadalenca, i anar a veure els avis i les àvies, i anar a veure el betlem del Convent, anar a missa del Gall, o jugar al joc des Cuc amb els de casa, i esperar amb ànsia l'arribada dels Reis Màgics, etc. 
Quan aquell ambient màgic d'nfantesa desapareix definitavament de la teva ment has de cercar motius nous i engrescadors que et permetin viure el Nadal de forma intensa. Algunes frases que m'han quedat: 1-"Nadal l'hem de viure tot l'any"; 2-"Enmig d'un món de dubtes neix una esperança"; 3-"Deixa que en el teu Nadal neixi una esperança", etc. I enguany? res de diferent dels altres anys, si vols pots muntar una frase en la qual hi surti la paraula ESPERANÇA i veuràs com te quedarà beníssim... per qualque cosa tenim la festa de la mare de Déu de l'Esperança abans de les festes de Nadal (dia 18 de desembre).
En els darrers anys, però, he vist en la Marató de TV3 un motiu molt engrescador per viure el Nadal, aquest temps és temps propici perquè la gent mostri la seva cara més solidària . Allà, a part de bolcar-se per recaptar diners per una determinada causa, és fa patent la solidaritat de la gent,  i així barriades i pobles sencers s'ajunten, de forma màgica, per ajudar a la conscienciació de la causa per la qual es munta cada any la Marató de TV3... llàstima que aquest engrescament per ajudar als altres no duri tot l'any, però bono, de ben segur que són moltes les persones que fan una feinada immensa per ajudar a altres de forma desinteressada i de forma callada i ànonima. Ara més que mai, més en aquest temps de crisi, és quan no hem de defallir en aquesta dèria per ajudar a altres.
Bon Nadal a tothom!