Novembre, 1997

"No sabíem exactament fins a quin punt ens havíem arribat a estimar... però allò no va bastar... aquella aventura de tres anys i mig s'havia convertit en una autèntica muntanya russa d'emocions i de sentiments que no havia acabat de quallar, una doll d'emocions i de sentiments que no hi havia manera de controlar, impossible d'oblidar, impossible ser-ne indiferent per sempre més... aquella relació havia estat d'abast mediocre, com sempre havien estat les nostres vides fins aquell instant. Sí, hi havia coses bones i positives però en la mateixa proporció també n'hi havia de negatives i, clar, allò massa enfora no hi podia arribar. Mai en la vida havíem experimentat aquella tramuntanada, aquell terratrèmol emocional d'estimar de veritat a una altra persona diferent de tu mateix... fins aquell moment no ens vam adonar del molt fàcil que era desitjar i estimar algú de forma virtual i en solitari, significava molt per a nosaltres que, en un principi, ens haguéssim professat admiració mútua, va ser tot un descobriment trobar algú que ens parés una atenció especial, moltíssim especial, vaja! El que sí era cert era que, féssim el que féssim, ja mai res seria igual en les nostres vides... mentre va durar la cosa  res ens estava bé però, oh, paradoxa! mai sabíem fer res sense l'altra, quan estàvem junts mai ens acabàvem d'entendre, pensàvem que no arribaríem enlloc però quan no ens teníem sempre ens trobàvem a faltar, i arribaves a pensar que l'altre seria el millor company de camí de la vida... coses de l'estimar!"

Hi ha persones tan bones al nostre món...

... que no cauré en el parany de tapar-les per culpa d'aquelles persones que es volen fer visualitzar per la seva falsa notorietat a través de les seves malcriances. Ja ho sabeu prou bé que en la nostra societat crida més l'atenció allò que no feim bé que allò que és positiu i bo. M'agraden les persones que són callades, servicials, sempre disponibles pels altres, que són observadores, que tenen criteri propi de les coses, que se saben posar al costat dels qui més pateixen... al costat i al seu lloc... dels qui saben sentir la vergonya de qui no sap sentir vergonya dels seus actes i de les seves paraules... m'encanten les persones que saben veure el costat bo de les coses més negatives, que són senzilles, contemplatives, que passen un xic desapercebudes però que sempre hi són, que es conformen amb un somriure, amb una simple salutació...

Les persones bones hi són molt a prop nostre, només que mirem al nostre petit entorn les trobarem... i és que hi ha persones tan bones al nostre món!