Vindran dies de joia, però també vindran dies de dolor, vindran dies de no entendre res de la vida, del món, dels altres… la vida és anar entomant cops i més cops i seguir endavant com si res no hagi passat… si pots! I perdonar, i perdonar-se, i reconèixer davant teu mateix quan t’has equivocat o no ho has fet prou bé… és un aliiberament desfer-se del pes de la culpa o de tot allò que has fet malament fins que no ho reconeixes… i oblidar el mal que t’hagin pogut provocar en tu els altres, i no oblidar mai els qui realment t’estimen i et volen al seu costat… i pregar sempre beneint i desitjant el bé dels altres, de tothom, tot el bé, tota la sort del món i tota l’estima que es mereixen cadascuna de les persones amb les quals durant el dia ens creuam, convivim, estimam, lluitam… tot i que n’hi hagi que et vulguin fer el buit, et vulguim fer invisible, et vulguin oblidar… jo vull seguir al costat de tots aquells que volen un món millor, començant pel qui tenim més a prop nostre… “El que és essencial és invisible als nostres ulls…”, només es pot veure, viure, estimar de veritat amb els “ulls” del cor, com la rosa del Petit Príncep, amb punxes incloses que et fan esperonar, et fan espavilar, et fan despertar, et fan avançar, et fan madurar.
Juny de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!!