N'estic fart de ser el "pagador" de torn, un més de molts funcionaris farts de que se'ns facin anar per allà on volen... tothom qui pot... estic fart de "sentir" com em colpegen de per totes bandes, de dalt fins baix, d'una banda, per l'altra... em sap greu veure com s'han fet de malament les coses per tal d'afrontar la situació econòmica actual, em sap greu no haver vist sindicats, empresaris, banquers, govern de l'estat, autoritats europees, agents socials i econòmics, treballadors, etc., asseguts a una mateixa taula i xerrant de coses com: com està la situació actual; quin sacrifici i a què estem disposats TOTS a renunciar per tal de redreçar el rumb; què hem de fer perquè ningú perdi els seus drets més bàsics, o haurem de tornar a començar en la lluita pels drets que tant ens va costar d'aconseguir? Recuperarem el que vam sacrificar per tal reconduir la situació? Em sent dolgut, sembla que sempre som els mateixos a qui primer demanen sacrificis, em sent estafat perquè no tothom ha posat el mateix "colze" a l'hora d'ajudar a resoldre el tema econòmic d'aquest país, em sent trist perquè després de tot ningú ha estat capaç de dir-nos "gràcies" per tot el que ens hem vist obligats a renunciar de drets socials i de drets econòmics en l'actual situació que ens ha tocat viure... no solsament no ens diuen gràcies sinó que encara ens amenacen amb més reatalls i més renúncies... i per què una vaga general ara? no ho entenc! i no hi ha altres idees més originals que fer una vaga que està més vist que el TBO? i per què no fer un altre tipus d'acció més contundent que no ens perjudiqui a nosaltres mateixos? i què en farà el govern dels doblers recollits pels treballadors que els descomptaran del seu sou pel fet d'anar a la vaga? a qui feim el joc? als sindicats? al govern? Ben al mig estem rebent de per totes bandes... i per què no una vaga de consum contundent, un dia al mes, a la setmana, etc. de renúncia al transport públic, bus, avions, trens... un dia al mes, a la setmana, etc. de no repostar a les bentzineres... fer un dia a la setmana, al mes, etc., de no consumir TV, llum, Internet, telèfon... és possible fer altres accions més contundents per fer sentir la nostra disconformitat? i què passarà ensoldemà de la vaga? El mateix de sempre: guerra de xifres des dels sindicats i des del govern per dir uns i altres que ha estat un èxit o segons com es miri un fracàs... i nosaltres al bell mig una vegada més rebent de per totes bandes. Jo no faré vaga , però no en faré perquè no estic d'acord amb ningú, ni amb els sindicats ni amb el govern ni tampoc amb el poder econòmic (bancs, caixes, etc.) que a més a més de ficar-nos amb el que ens ha ficat encara és hora de veure el nivell de sacrifici al qual està disposat a suportar per treuren's de l'embull que estem actualment. Vaga? que en faci el qui vulgui.
dimecres, 28 de març del 2012
diumenge, 18 de març del 2012
Argumentari ensenyament en català per a tothom.
L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i enriquits amb les aportacions de tots.
Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.
Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.
Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.
Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.
És bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.
Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.
Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.
Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.
Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.
Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.
Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.
Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.
La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet un equip independent de la Unió Europea.
Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les Illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.
Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.
Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.
Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.
Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.
Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.
És bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.
Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.
Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.
Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.
Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.
Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.
Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.
Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.
La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet un equip independent de la Unió Europea.
Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les Illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.
Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)