Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Sentir-te enfora

I tan mateix ja ha passat una setmana, des que tot es va començar a precipitar, ja no hi havia tornada enrera, les musses del destí ja havien començat a traçar i a il-luminar el carrerany per on estava predestinat que havies de passar... encara està fresc el record del teu darrer bategar, l'horror del teu darrer alè, la tristor del teu abandonament definitiu... encara record el meu sentir en aquelles les teves darreres hores del teu caminar, record el meu pregar per tu, enmig d'una mar de llàgrimes:"Deixa't anar, Martí, ja has fet tot el que havies de fer, ja has lluitat tot el que havies de lluitar, ja has complert tot el que havies de complir, ja has patit tot el que havies de patir...". "Deixa't anar" em ressonava una i altra vegada a la meva testa, com si alguna cosa em fes sentir que et faltva poc per fer el salt definitiu... aquella nit, aquella darrera nit del dissabte 13 d'octubre de 2012... les estrelles m'acompanyaven en la foscor de l'insomni perdut del meu cabilar per tu... aquella nit els estels brillaven més que mai, com si ja t'esperassin, Martí, per fer el gran viatge estelar, i tot adornat amb un estel fugaç que em saludava amb la seva resplendor més que evident... era com si els estels es preparassin per rebre't, semblava que et preparassin el teu lloc definitiu, Ítaca, per fi, estava a la vista,  els estels jugaven amb mi a endevinar quina seria l'estrella més polida per tu, quina seria la millor per tu? i sense adonar-me em vaig precipitar al jaç profund dels meus somnis, i tu havies passat davant meu i m'havies dit adéu de forma definitiva i per sempre... només el meu esperit va captar la profunditat d'aquell adéu sentit i inesperat, les nostres ànimes es van retrobar en una agraïda i eterna milinèsima de segon ... a partir d'ara jugaré a mirar els estels cada nit i jugaré a endevinar darrera quina estrella estàs amagat, Martí, i potser tengui sort i et vegi guaitar darrera d'una d'elles saludant-me amb el teu somriure rialler. Talvegada així no em sentiré tan enfora de tu.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Ser del Barça és...

Reconec que sóc un gran seguidor de futbol, sobretot gran seguidor del Barça, i amb això de ser del Barça m'agraden altres esports com ara l'handbol, el bàsquet i ara me començ animar amb el futbol-sala, ep! només ho faig perquè juga el Barça, no em veig mirant, per exemple, un partit d'hanbol San Antonio contra el Granollers, m'avorriria i no pendria gust. He conençat dient que sóc "seguidor" però no fanàtic de cap equip perquè no m'he barallat amb ningú mai per temes de futbol, ni consider els equips contraris i els seus seguidors enemics ni persones a combatre, en la ment només hi ha el Barça i aconseguir ser els millors jugant net, amb esportivitat i amb lluita noble i sense defalliment. Des de petit ja me van atreure els colors blau-i-grana, crec que amb sis o set anys ja seguia els resultats del Barça per aquella tele en blanc i negre, de tant en tant mostraven qualque resum ensoldemà d'haver jugat el Barça. El moment clau que em va marcar per ser definitavament, i per sempre, follower del Barça va ser guanyar la Lliga de la temporada 1973/74, la primera lliga amb el gran Johan Cruyff, quin jugadoràs! era l'heroi que tots els culers esperàvem i que ha marcat la història d'aquest club. Encara record aquella alineació mítica: Sadurní, Rifé, Torres, De la Cruz, Costas,  Marcial, Asensi, Juan Carlos, Hugo Cholo Sotil (jugador peruà), Rexach i Cruyff. I qui no recorda aquell 0 a 5 a cal Madrid un 17 de febrer de 1974, record haver viscut aquell partit amb molta emoció i vaig xalar com un porc, havíem guanyat a cal Madrid i per golejada! El mite Cruyff havia calat a fons en mi, tant que tot va tenir continuació amb el mundial d'Alemanya 1974, tot just acabat de guanyar la lliga espanyola. Aquella selecció holandesa era una autèntica màquina de jugar a futbol, i per això la van anomenar la Taronja Mecànica. Encara no tenia ni 10 anys i xalava la mar veient els partits d'Holanda, hi havia partits que acabaven en golejada, com aquell 4 a 0 a Argentina, i aquell 2 a 0 a Brasil que els permetia jugar la final contra els anfitrions, Alemanya. Però el somni de veure una Holanda campiona del món es va rompre per allà on menys t'ho esperes, i és que la grandesa del futbol està en que qualsevol equip te pot guanyar en qualsevol moment. Holanda era la gran favorita però els alemanys van saber jugar el seu partit i van ser campions del món... encara record els moments de tensió i d'incredibilitat que vaig viure davant les ocasions fallades pels holandesos, aquell no era l'equip que, pocs dies abans, m'havia fet somniar que arribaria a ser el millor equip del món mai vist en la història del futbol... aquella devia ser la primera vegada que plorava desconsoladament per un partit i per un equip de futbol que no era el Barça però que sentia com el Barça, era la primera vegada que no sentia res per la selecció de la Roja perquè simplement no existia ni ha existit mai en mi fins ara...
La conquesta de la Recopa de Basilea l'any 1979 va ser un punt d'inflexió per a la història del Barça ja que era el començament de la supremacia del club cap a Europa. Van ser dècades glorioses les del 80, 90 i 2000, conquesta de la primera Copa d'Europa a Wembley 1992, les 4 lligues seguides del Dream Team de Cruyff (un altra vegada el mític holandès col-loca el Barça entre els millors) i les Copes d'Europa de París, Roma i un altre cop Wembley... tot això combinat amb sonats fracassos com la pèrdua de la final de Sevilla davant un desconegut Steuaua de Bucarest, o el jeco que ens va fotre el Milan a la final de la Copa d'Europa a Atenes 1994, un 4 a 0 contundent de l'equip de Capello. Des de sempre el Barça ha format part del teixit de la meva vida, pensat fredament és un absurd sentir aquesta bogeria per un esport com el futbol que no té altre objectiu que corre darrera una pilota i marcar més gols que l'equip contrari, és absurd tenir aquest desig de que el Barça guanyi sempre, sempre i sempre però això em fa feliç, molt feliç quan guanya neta i merescudament, tot i que moltes vegades també m'ha fet plorar o enrabiar... sí, ja ho veis, és absurd plorar i enrabiar-se per futbol, per una cosa que no pots fer res més que mirar-t'ho, però el Barça, el meu Barça forma part de la meva història personal, de la meva vida. Avui és un dia històric i important per Ferreries, sobretot pels qui som molt barcelonistes, ja que avui vespre s'inaugura la Penya Barcelonista de Ferreries. Tenir una penya com aquesta és una manera d'apropar-nos més al nostre estimat Barça, ja no el sentim tan enfora, i a més ens sentim com una família quan vivim i compartim els partits tots junts a Sa Perdiu. Que per molts anys puguem celebrar els triomfs del Barça, enhorabona i gràcies per la feina feta de l'actual junta directiva de la Penya Barcelonista de Ferreries i és que ser del Barça és el millor que hi ha
!Visca el Barça!

divendres, 12 d’octubre de 2012

Un dia és un dia

Un dia és un dia,
un dia és un dia melós,
un dia és un dia ventós,
un dia és un dia  esplendorós,
un dia és un dia espantós,
un dia és un dia plujós,
un dia és un dia fabulós,
un dia és un dia formós,
un dia és un dia meravellós
n'hem vist de tots colors...
i cap d'igual
però tots tenen semblances,
tots els dies,
entre tots...

Un dia és calorós,
i un altre ben fredós,
i un altre animós,
un dia és un dia...

Veig i hi vaig i faig...
un altre dia que és un dia,
un altre dia perdut?
un altre dia guanyat?
un altre dia regalat?
!un altre dia s'ha presentat!
i és que... un dia és un DIA!!!
Sent el seu batec,
sent el seu somriure,
sent el seu viure,
sent el dia que és un dia,
no qualsevol dia,
és un altre dia!

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Amic Martí

Benvolgut amic Martí:
Avui, encara mig tocat i trasbalsat per la notícia de que les coses en termes de salut no et van massa bé...m'he decidit a escriure quatre lletres per expressar tot allò que mai he estat capaç d'expressar-te de tu, de la teva vida, de les coses que et passen... ho faig adeveres, així a corre-cuita, de pressa, com quan saps que una persona decideix anar a viure a un altre lloc del món i de la què no saps si tornarà qualque dia al teu poble ni saps quan la podràs tornar a veure... així és la vida: uns vénen i altres se'n van perquè tots tenim ànsia de viure i veure més coses d'aquest món tan meravellós com és el planeta Terra. Sobretot avui, i sempre, esper que el dolor físic et sigui benèvol, que et tengui compassió i no et faci patir gaire, tu ja ho saps molt bé que a ningú li agrada patir aquest dolor físic que no ens deixa ser tal com som, tu ja saps molt bé i li coneixes bé la cara a això que anomenam dolor, tu saps massa bé com fibla aquest dolor i sense voler-ho has hagut d'aprendre a suportar-lo i a dominar-lo... has estat valent d'enfrontar-t'hi amb fermesa i coratge sempre constantment: gràcies, Martí, per ser tan valent. Saps? sempre he admirat molt i he après molt de la teva ESPERANÇA, la confiança en el futur de que tot serà millor, sempre has trobat aquell bri d'esperança de que tot tornaria a ser com abans, com si res de dolent hagués passat... gràcies, Martí, per ser tan optimista, sempre necessitam i necessitarem persones optimistes com tu. I quantes vegades que pens en tu pens també en la teva germana Clara, va ser una sort poder anar a escola amb ella, tot i que va ser poc temps ja saps que tenc el record de la seva veuta fina quan llegia a classe... sempre m'ha sabut greu no haver-la conegut més, haver-hi xerrat més o haver gaudit més aquells temps de jocs d'infants quan anàvem a escola junts...què en sabré jo d'ella si tu la vas tenir i la vas "viure" ben aprop, ben aprop... gràcies, Martí, per haver estimat tant la teva germana Clara i ser tan bon germà. Com admirables són també els teus pares que tant han patit amb vosaltres les vostres malalties, ho han donat tot i més perquè seguéssiu el màxim de feliços malgrat moltes i moltes dificultats que us heu trobat: temps d'espera, temps d'acompanyament, temps d'amor, temps de molt patiment, temps d'alegria, molt de temps al teu costat, sempre amatents, sempre expectants, sempre preocupats pel teu benestar físic i emocional... gràcies, Martí, per ser tan bon fill i haver estimat tant els teus pares. Com també digne d'admirar són la teva germana Lina, en Manel i els teus dos nebots, na Clara i en Josep... són les millors persones del món aquelles que no sabem que fan pels altres però que sí sabem que hi són sempre darrera estalonant i fan felices a altres, com tu, Martí... gràcies, Martí, per sentir-te tan orgullós de la teva família que sempre t'envolta i t'estima i que et fa tan feliç. I d'amics? jo en sé d'uns pocs que són amics teus però estic segur que en tens molts, molts més dels que jo sé actualment, molts que pensen en tu constantment i que t'acompanyen a fer hores i hores d'amistat i de xerrameca... entre ells en Sito Pons Moll, en Sito Pons Petrus, en Paco, en Tobal, en Toni Serra, en Xec Llabrés i molts altres que ara jo no sé i que segur que han fet molt feliç la teva vida... m'encanta recordar i visualitzar aquella imatge dels dissabtes de matí de vosaltres asseguts a la terrassa del bar Sa Font prenent qualsevol cosa i xerrant de les vostres coses... gràcies, Martí, per ser tan bon amic dels teus amics, tu més que ningú has sabut posar en valor això de l'amistat. Com digne d'admirar també han estat sempre les teves ganes d'ajudar i de ser al costat dels joves escoltes, com un més entre molts escoltes, fent i ajudant en el que bonament podies, has estat un escolta amb els tres eixos marcats molt clarament en el teu front: fe, pais, educació: has estat exemple i seguidor de Jesús, has estimat i contemplat amb delit la terra de Menorca i tot el que en ella s' hi conté, sempre a punt per fer feina i donar-ho tot pels altres... gràcies, Martí, per ser tan bon escolta entre els milers d'escoltes d'arreu del món... i quantes hores dedicades i compartides amb els teus amics i les teves amigues de la Frater, segur que la teva presència sempre els ha omplert d'alegria i de la sort de tenir-te al teu costat.
A jo sempre m'ha agradat molt anar en bicicleta, ma mare sempre conta que quan tenia uns 4 o 5 anys ja vaig aprendre d'anar en bicicleta. Els Reis Mags me en van dur una, era una bicicleta petita Rabasa de color carabassa, i diu que hi feia moltes hores damunt aquella bicicleta. Tot això ho dic perquè sé molt bé que tu també t'ha agradat molt anar en bicicleta, vull dir dir que hi has pres molt de gust passejant en bicicleta, ha estat sempre una de les teves grans passions, sé que t'ha sabut greu no poder-hi anar més en bicicleta però sempre has mantingut l'esperança de que qualque dia et podries tornar a posar damunt la bicicleta i tornar a pedalejar per tots els racons de Ferreries... gràcies, Martí, per ser un gran amant del passejar en bicicleta, sé que has xalat gaudint dels paisatges i de l'aire que et venia a la cara mentre anaves passejant amb la teva velo, saludant a la gent, saludant el sol, el nou dia...
Pintar també ha estat un altre dels teus grans hobbies, una altra de les teves grans passions, poc t'ha importat si ho feies bé o no ho feies bé, pintant has expressat moltes coses de la teva vida, has sabut posar color a les teves sensacions, als teus sentiments, al teu dolor, a la teva alegria, has sabut plasmar en una tela tota la teva estimació per la terra de Menorca i sobretot per Ferreries, pintant has sabut abocar en la tela tot el teu ser i tot el teu sentir per la vida... Gràcies, Martí, per ser el gran pintor de la teva vida, ningú ho podia haver fer millor que tu, t'has convertit en l'artista del teu caminar, del teu viure, del teu sentir expressat en els colors de les teves constants vivències... segur que has xalat contemplant el resultat de les teves obres, segur que t'has sentit orgullós de veure tot el que hi has pogut expressar en aquestes teles.
Gràcies, Martí, també per ser el gran entrenador de futbet dels escoltes, de tàctiques i de coses d'aquestes no en sabies gaire (jo tampoc, eh?) però sempre eres el primer a animar quan els resultats no acompanyaven, eres el primer que estava content quan l'equip guanyava, quan l'equip marcava gols, eres dels primers en arribar el camp abans de començar cada partit i tenir tot l'equip a punt, sempre pensant amb tots els teus jugadors perquè jugassin net, bé i el mateix temps tothom i tots contents, eres el primer en felicitar els rivals quan ens guanyaven... de fet per a tu els rivals no eren més que companys que venien a passar una bona estona jugant a futbol... històrica i mèrit teu també va ser guanyar aquella copa de futbet al poliesportiu, ha estat l'única copa que hem guanyat  però és la més recordada, la més lloada i la que més hem valorat mai en la vida, no sabem si en guanyarem cap més però aquesta copa és històrica per sempre més i tu en formes part, de forma meritòria, en la història de la conquesta d'aquesta gran copa. Gràcies, mister!
Bono, Martí, ja no sé què dir-te més, voldria contar-te més coses però no sé si serà del teu gust, del teu interès, avegades he pensat que una persona fa més callant i estant moltes estones al costat d'una altra persona que no intentant voler dir moltes coses sense sentit o de forma superficial, els silencis ens diuen molt més que les paraules, els silencis ben integrats a cada persona també ens ajuden a estimar molt a altres persones, els silencis ens ajuden a recordar i a pregar per aquells que tenim enfora i que, amb més força que mai, estimam de tot cor, els silencis pregons ens ajuden a estimar molt més la vida. Jo, Martí, avui t'he de demanar perdó, m'he de disculpar perquè no he fet prou per estar més estones al teu costat, avegades em fa l'efecte que moltes d'aquestes estones m'esperaves i que t'he fallat, però jo sí sé cert que he pensat, he pregat, he demanat, m'he preocupat per tu moltes vegades, però això no ha estat suficient, no ha bastat, no he estat prou amic teu, em sap greu, però bono, ho intentaré més a partir d'ara. Així i tot sempre et record i et tenc sempre en el meu cor, sempre record les teves coses bones perquè em serveixen i em serviran per madurar una mica més, per seguir avançant, per seguir creixent... ja ho veus, ets un exemple per a mi i per a altres persones que sempre han pensat i s'han preocupat per tu, has estat un exemple de persona senzilla i amable, d'agradable companyia amb els qui hem tingut la sort de compartir tot el teu ser, el teu saber estar i la teva vida...gràcies per tot, Martí, ja saps que et desitj el millor per a la teva vida, que siguis feliç i estiguis content com ho has estat sempre amb els qui t'han envoltat, malgrat moltes dificultats, dolors i incomprensions... malgrat aquests maleïts mals moments... encara que sé que les paraules són fàcils de dir, escriure i que els mals moments són molt mals de passar i de suportar, et vull dir: ENDAVANT! Martí, sort i ventura, sort i coratge, molts ànims.

Josep Marí i Pallicer