NADAL AL COR

Avui voldria... 

tocar i obrir la porta del cor
de cada persona que conec...
per deixar-los gravat el meu missatge
del bo i millor que té la seva vida.
A cadascuna li diria:
-gràcies per desitjar-me bon dia
-gràcies per dedicar-me el teu somriure
-gràcies per estar sempre disponible, també al meu costat
-gràcies per escoltar-me amb aquella mirada tan teva...
-gràcies per la teva presència que transpua !tantes coses!
-gràcies perquè el teu optimisme m'ajuda a seguir...
-gràcies pels teus silencis
-gràcies per les teves mesurades paraules
-gràcies per la teva música
-gràcies perquè !sempre hi ets!
-gràcies perquè la teva experiència m'alliçona
-gràcies perquè ...
hi ha tantes coses bones que podem trobar de cada persona!

Tot seria més fàcil si de cada persona que ens trobam cada dia ens vingués al cap i al cor aquella cosa bona que té a la seva motxila vital.
Bon Nadal... amb tot el cor!

Caminant

Caminant, caminant he recordat les rialles del passat,

quan pensàvem que el futur era gran i nostre,

quan pensàvem que ho podríem tot, 

però és millor el present que el passat...

i mir amb delit i silenci el futur...

el silenci és un valor en si mateix,

el silenci i la soledat i la natura...

jo, tu, aquell i aquell altre i aquella criatura...

els ulls, la mirada, la vista té un altre abast...

un altre sentit...

La tardor ha estat benèvola,

ha resplandit com mai, 

com una primavera florida

i engalanada d'hivern...

Quina sort haver-ho fruit!

I quan ens vingui la mort amiga,

plorarem encongits pel finir,

sempre inesperat i mai oportú,

de tu, de jo, d'aquell altre...

també de la criatura...

I sentir l'emoció de l'instant,

del moment aquí present,

emoció que entretalla la respiració,

omple els ulls de llàgrimes transparents,

lliures, netes, emotives...

Sent viva encara la vida!

I un sol en aquesta hora ja decadent,

I un núvol negre i blanc,

I un arc de Sant Martí mig dibuixat al cel,

Que ens diu: fins demà!

Sent viva encara la vida!