Per Nadal ens comptam…
ens sumam,
ens restam,
ens dividim…
i som els que som…
malgrat tot.
Per Nadal ens comptam…
a taula,
amb la família,
a Missa del gall,
mentre jugam al Cuc,
quan anam a cantar nadales.
quan estem amb els amics,
amb els companys de feina,
amb els companys de batalla,
amb els qui feim colla
per qualsevol motiu…
i gairebé sempre
sentim anyorança
per algú estimat
que no hi és
momentàniament…
o potser per sempre.
Per Nadal ens comptam…
però també ho fan
els qui són enfora
de la seva terra,
enmig de la guerra,
en terra estranya,
en terra hostil,
uns aquí
i uns altres allà…
com no hem de tenir
una llàgrima gran
que ens plora al cor…
per Nadal.
I per Nadal dèim que ens estimam,
encara que sigui en veu baixa…
i dèim el molt afortunats que som…
una altra vegada,
un any més…
I per Nadal…
ens cau la bava
sentir els més petits
com reciten i canten
les seves poesies
i cançons nadalenques…
a la seva manera,
amb la seva gràcia,
amb el seu tarannà,
amb la seva innocència…
i ens vindrà aquell sospir
fondo i espontani
en contemplar
la meravella de natura
que tenim al nostre voltant.
Sí, per Nadal ens comptam…
però vivim amb el propòsit
i l’esperança
de seguir avançant,
de seguir creixent,
de seguir estimant,
de seguir madurant…
per Nadal i sempre.
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!!