Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

divendres, 12 d’agost de 2011

Camí de Sant Jaume o Camino de Santiago (2)

Estiu de l'any 2006:
L'experiència de l'any anterior m'havia agradat i a poc a poc vaig anar descobrint que per arribar a Santiago hi havia diferents camins que anaven a parar allà mateix. Un d'aquests camins és l'anomenat Via de la Plata que té el seu inici a la ciutat de Sevilla. Aquesta vegada, però, la idea era fer camí amb una bicicleta que vaig comprar a n'en Jamy aposta per fer aquesta segona "locura"... va ser la bicicleta que l'únic servei que va fer va ser fer la Via de la Plata ja que al cap de tres setmanes de ser a Ferreries me la van fotre després de deixar-la 10 minuts devora s'Spar per anar a comprar quatre coses. El disgust va ser gros en veure que no hi havia la bicicleta.
Bé, vaig embalar la bicicleta i me la vaig endur a Sevilla amb l'avió, ensoldemà començava la ruta ben animós. El primer dia a Sevilla el recordo molt bé, feia molta calor, no sé si n'havia patit tanta de calor mai. Durant els primers quilòmetres tot anava rodat, al migdia ja havia complert la primera etapa i vaig pensar que el millor era dinar i tornar partir fins a Castiblanco. I aquí van començar els problemes, a part d'equivocar-me de camí vaig patir tant aquella calor que vaig quedar sense forces per seguir pedalant... tenia molta set i no tenia aigua pràcticament, em vaig seure perquè estava molt cansat, mig perdut perquè no sabia on era ni quant em faltava per arribar al destí. I santa sort que va apareixa aquell sant home amb el seu cotxe, em va renyar un poc dient que aquelles no eren hores per sortir en bicicleta, i tenia tota la raó, i em va donar un bòtil de 2 litres d'aigua que me vaig acabar en dos minuts... !!!que bé!!!
Vaig passar per ciutats tan emblemàtiques com Mèrida, Càceres, Salamanca, Ourense, a part de Sevilla i Santiago que me van agradar molt. Crec que vaig encertar fer la Via de la Plata en bicicleta ja que hi ha trams molts llargs que són bastant planers i que cansen molt fer-los a peu. Un dia no vaig tenir més remei que passar aprop d'uns toros que pasturaven i que estaven ben enmig del camí...!!!quina por!!!
Quan vaig arribar a Santiago encara vaig agafar coratge per fer el Camí del Nord al revés... volia arribar a Santander o Bilbao, no m'enrecordo. I va ser molt complicat anar en contra de les fletxes grogues ja que moltes vegades no sabia d'on venia el camí. Bé, al final vaig arribar fins a Lugo amb el compte pendent de fer la ruta del Nord un altre estiu, però aquesta és una altra història que queda per contar un altre dia. Au, idò, xalau molt!

diumenge, 7 d’agost de 2011

Programa de festes de Sant Bartomeu en bilingüe?

La notícia em va sorprendre tot passant per terres del País Basc però encara va sorprendre més que els actuals governants de l'alcaldia de Ferreries ho fessin d'amagat, com si el fet de tenir el poder els dónes el benaplàcit de fer i desfer el que els hi vengui en gana. Moltes vegades s'ha dit que allò que funciona bé no s'hauria de tocar, durant molts anys s'ha fet el programa de festes de Sant Bartomeu només en la nostra llengua de sempre i no hi ha hagut cap problema mai. En temes de llengua el PP sempre s'ha equivocat i no ha sabut entendre mai la importància de defensar la llengua que sempre hem xerrat a Ferreries, a Menorca, a les Illes Balears, van fer un pas important arribant al consens en aprovar la Llei de Normalització Lingüística els anys 80, ara han fet marxa enrera i volen tombar tot allò que soni a "català", tot sigui per uns quants vots. El problema ve d'enrera, crec que no es va fer mai la feina correcta d'integrar a totes aquelles persones que venien de la Península a fer feina a l'hosteleria des dels anys 60, moltes d'aquestes persones no han xerrat mai un borrall de la llengua que parlam a les Illes... i encara avui ens trobam que, a Ferreries mateix, gent que fa 30 anys que són aquí i encara els hi hem de xerrar en castellá perquè no ens entenen en menorquí...!!quina passada!! El PP no ha entès mai que amb el bilingüisme els únics que som bilingües som els qui vivim aquí i que, aquest mateix bilingüisme, mai propiciarà la integració definitiva de la gent que ve de fora a viure al nostre poble...
Bé, la meva opinió sobre el programa de festes de Sant Bartomeu d'aquest any en fer-lo bilingüe és que no m'agrada gens, una altra cosa seria fer-ne alguns en castellà i uns altres en anglès per donar-los als turistes que ens visiten, a Cala Galdana, a l'ajuntament, a les botigues, etc., però el que es reparteixen per les cases s'hauria de fer només en català... esperem que no se'ls hi ocorri demanar fer les festes en bilingüe, us imaginau fer el lliurament de la bandera, a les convidades dels caixers batle i capellà, o la missa en bilingüe? Llavors sí que les festes de Sant Bartomeu perdrien tota la seva gràcia.

La banya d'Àfrica

Aquests dies estic molt preocupat pel tema dels països africans que conformen la zona anomenada de la Banya d'Àfrica, com ara Somàlia, Etiòpia, Kènya, Djibouti ,entre d'altres, que són països que pateixen una gran sequera (en alguns llocs fa 3 anys que no plou ni una gota), no tenen aigua per beure, no poden sembrar, el bestiar es mor per falta de menjar i aigua, i sobretot pateixen els estralls de cruentes guerres tribals que no s'acaben mai i que sempre acaben pagant els mateixos de sempre: la gent més senzilla i més pobre dels pobles. Aquesta gent no tenen més remei que fugir dels seus llocs d'orígen per sobreviure, és cruel, molt cruel sentir en les notícies com hi ha famílies que en la seva fugida han de deixar alguns dels seus fills a casa o pel camí perquè no poden amb tots. Tots fugen cap als països fronterers on els esperen els camps de refugiats que els ofereixen menjar, beure i una petita tenda on poder descansar, en un de Kènia si arriben a ajuntar fins a 400.000 persones...ara resulta que hi ha perill de que se reproduesquin malaties... bé, tot un caos.
Però al món occidental estem en estat de xoc pel tema de la crisi financera i és difícil que girem els ulls cap a la tragèdia d'Àfrica, els mitjans de comunicació a poc a poc es fan ressò del tema i ja veureu com serà tema de portada quan la cosa sigui molt greu en les properes setmanes. Jo avui vull lloar la feina que fan organitzacions com ACNUR, OXFAM-INTERMON o METGES SENSE FRONTERES per ajudar a que aquesta tragèdia no vagi a més, podeu estar segurs, però, que la millor lloança que els podeu fer és ajudar-los econòmicament perquè puguin dur a terme la seva tasca d'ajudar a n'aquestes persones d'aquests països pobres a SOBREVIURE. Més de 12.000.000 (milions) de persones, entre ells molts fillets i filletes, esperen poder sortir d'una situació caòtica el més aviat possible... un altre dia en xerrerem però és molt trist que arribem a situacions com aquestes quan sabem que hi ha prou recursos i prou mitjans de sobra perquè tots els països del món occidental poguem ajudar vertaderament als països pobres i al final l'única cosa que fem és dóna engrunes... i encara seria més trist que alguns països diguessin que no els "interessa" ajudar a segons quins països.
Bé, aquí us deixo algunes adreces web sobre aquesta notícia i per poder fer aportacions econòmiques de forma ràpida:
-Diari Ara
-Diari Ara
-ACNUR
-OXFAM-INTERMON
-METGES SENSE FRONTERES

Començam?

Ido sí, sempre m'ha agradat escriure alguna coseta sobre les coses que passen a la vida, el mal és que no tenc gaire recursos estilístics... però bono, poc importen aquestes coses de la bona escriptura quan el que realment importa és expressar alguna cosa sobre allò que t'arriba al cor o al cervell... espero que mai amb l'estómac.