Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

dimarts, 22 de desembre de 2015

Quan pens en Nadal...

... primer pens en la paraula ESTIMAR,
ben igual que quan pens en la família, els amics, l'escola, la natura, Ferreries, Menorca, Déu... la primera paraula que em sura a la ment és també ESTIMAR.
Estimar però mai per posseir a res ni a ningú.
Estimar però no per fermar-me a res ni a ningú.
Estimar, sabent que tota criatura humana és tan especial... i tan fràgil!
Estimar, desitjant-te tot el bé i tota la bona sort del món!
Estimar, perquè m'encanta el teu somriure!
Estimar, perquè m'agrada mirar-te als ulls!
Estimar i pensar sempre amb tu, i amb aquest i amb aquella altra de més allà...
Estimar, per sentir encara més viva la VIDA amb tu, i amb aquest i amb aquella altra d'allà...
Estimar per poder-ho TOT!

La perspectiva de la vida em fa adonar del molt que m'he equivocat,
però enfora de que el pes d'aquesta motxil-la sigui un llast per continuar...
he de seguir per sentir un cert alliberament o alleujament de tot allò maldestre...
he de seguir per trobar sentit a tot,
he de seguir per omplir l'ànima, l'esperit de certa pau,
he de seguir per sentir i trobar estima a tota persona viva que s'apropa a mi,
he de seguir malgrat mai em sapi fer entendre ni m'entengui a mi mateix,

Per què em commou, avui més que mai, dir adéu a algú, als alumnes, als companys de feina, als meus pares, a la meva àvia...? Potser avui sent que no sempre tindrem els mateixos companys de camí...?

Ja fa bastant de temps que em va tocar la "loteria" de la vida... sortosa fortuna la de viure en el lloc, en l'espai, en el temps, amb la gent que m'ha tocat viure.

BON NADAL!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!