Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

dissabte, 3 de setembre de 2011

La justícia de l'injust

D'enfora estant encara avui em crema la pena al cor la desaparició d'una persona tan jove com na Carol. I tampoc puc deixar de pensar en la pena que deuen patir els qui tant la van estimar i van estar al seu costat fins al darrer moment Em sembla irònica, lacònica, aberrant, incomprensible la particular manera de repartir justícia i ferma sentència aquesta cosa de la mort: per què uns més prest i uns altres més tard, per què uns pateixen i uns altres no, per què? per què?. Al final, sembla, que tots estem fermats a un destí que gairebé mai podem canviar... o sí, perquè si gràcies als avenços mèdics i al benestar aconseguit durant els darrers 20 anys potser han fet que el destí de moltes persones sigui un altre. Però és clar i és humà que ens surti del cor i de l'ànima allò de "no hi ha dret", "la mort és totalment injusta" davant una mort tan prematura com és la de na Carol...no entenem la lògica de la mort amb els nostres paràmetres humans, amb els nostres ulls perquè simplement no en té de lògica la cosa aquesta de la mort. Tots volem viure més i millor, i és normal que així sigui per als qui estimam la vida i la volem viure a "tope" de bé amb els qui estimam tant. En el record només vull tenir la imatge de la Carol jove, alegre, plena de vida, vigorosa i sempre a punt per ajudar, per exemple, en les feines de neteja del Camí Reial i que tan bona feina van fer ella i en Nito, i tantes altres activitats que tan bé van fer durant gran part de la seva vida compartida...i és que quedava tant per viure i fer, tant per estimar i ajudar, tant per a gaudir i xalar d'aquesta formosa vida.
I a n'en Nito, què li diria? uf! ja ho sabeu bé tots que no hi ha paraules que consolin tant dolor, tanta pena, tanta tristesa com aquest tràgic moment Estic segur però que, sense que ningú li digui res, ell sabrà anar endavant i a força d'empenta, coratge, valentia, bona disposició, que són bones qualitats que ell té, sabrà superar tan alt obstacle que se li ha posat al seu davant. Pots estar tranquil i segur, Nito, que has fet allò que havies de fer en tan llarg camí d'acompanyament de na Carol. També em vull quedar amb la imatge de l'esperit de lluita, d'esperança i d'il-lusió que ens vau transmetre a molts quan afrontàveu tots dos, i mà a mà, l'embat de tan temible malaltia. Ànim i coratge, Nito.

1 comentari:

  1. Bep, moltes gràcies per l´escrit. Tant na Carol com en Nito són persones que parlen amb fets. Exemples a seguir. La seva vida ralla tota sola. Gràcies.

    ResponElimina

Gràcies!!