Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

divendres, 12 d’agost de 2011

Camí de Sant Jaume o Camino de Santiago (2)

Estiu de l'any 2006:
L'experiència de l'any anterior m'havia agradat i a poc a poc vaig anar descobrint que per arribar a Santiago hi havia diferents camins que anaven a parar allà mateix. Un d'aquests camins és l'anomenat Via de la Plata que té el seu inici a la ciutat de Sevilla. Aquesta vegada, però, la idea era fer camí amb una bicicleta que vaig comprar a n'en Jamy aposta per fer aquesta segona "locura"... va ser la bicicleta que l'únic servei que va fer va ser fer la Via de la Plata ja que al cap de tres setmanes de ser a Ferreries me la van fotre després de deixar-la 10 minuts devora s'Spar per anar a comprar quatre coses. El disgust va ser gros en veure que no hi havia la bicicleta.
Bé, vaig embalar la bicicleta i me la vaig endur a Sevilla amb l'avió, ensoldemà començava la ruta ben animós. El primer dia a Sevilla el recordo molt bé, feia molta calor, no sé si n'havia patit tanta de calor mai. Durant els primers quilòmetres tot anava rodat, al migdia ja havia complert la primera etapa i vaig pensar que el millor era dinar i tornar partir fins a Castiblanco. I aquí van començar els problemes, a part d'equivocar-me de camí vaig patir tant aquella calor que vaig quedar sense forces per seguir pedalant... tenia molta set i no tenia aigua pràcticament, em vaig seure perquè estava molt cansat, mig perdut perquè no sabia on era ni quant em faltava per arribar al destí. I santa sort que va apareixa aquell sant home amb el seu cotxe, em va renyar un poc dient que aquelles no eren hores per sortir en bicicleta, i tenia tota la raó, i em va donar un bòtil de 2 litres d'aigua que me vaig acabar en dos minuts... !!!que bé!!!
Vaig passar per ciutats tan emblemàtiques com Mèrida, Càceres, Salamanca, Ourense, a part de Sevilla i Santiago que me van agradar molt. Crec que vaig encertar fer la Via de la Plata en bicicleta ja que hi ha trams molts llargs que són bastant planers i que cansen molt fer-los a peu. Un dia no vaig tenir més remei que passar aprop d'uns toros que pasturaven i que estaven ben enmig del camí...!!!quina por!!!
Quan vaig arribar a Santiago encara vaig agafar coratge per fer el Camí del Nord al revés... volia arribar a Santander o Bilbao, no m'enrecordo. I va ser molt complicat anar en contra de les fletxes grogues ja que moltes vegades no sabia d'on venia el camí. Bé, al final vaig arribar fins a Lugo amb el compte pendent de fer la ruta del Nord un altre estiu, però aquesta és una altra història que queda per contar un altre dia. Au, idò, xalau molt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!