Commemorar no és igual que celebrar, commemorar vol dir recordar, tenir present, posar en valor alguna cosa llunyana que ja només queda com a record, persones que van lluitar per qualsevol acte en concret...
La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril de 1931 va ser un esclat d'alegria per a la gent del seu moment. La llibertat, la democràcia, el sufragi universal, la igualtat, el progrés, etc. ja no eren simples utopies per a la gent que gairebé sempre havia viscut la seva vida sota el jou de dictadures com la de Primo de Rivera, o sota la indecisió, la incomprensió i la prepotència d'un monarca com Alfons XIIIè. Era l'inici d'una època de llibertats il-lusionant per a molta gent, sense dictadors i sense reis el país es disposava a avançar com a poble, com a col-lectiu, per caminar cap al futur. Malauradament aquesta catarsi d'il-lusions i esperances es va truncar amb la maleïda guerra civil de 1936... i van haver de passar 40 anys per tornar a redreçar el camí cap a la llibertat injustament perdut anys enrera. Per això vull comemorar un aconteixement polític com aquest, per això i perquè m'agrada posar en valor tot el que tenim i que a vegades no sabem valorar com cal i en la seva justa manera: el nostre estat i el nostre sistema democràtic, perquè 82 anys enrera la gent d'aquella època ja ho van saber fer així. Sempre he pensat, però, que aquelles ànsies de llibertat es van escolar entre les mans de la fràgil democràcia republicana: no es van respectar les llibertats individuals, la llibertat religiosa va ser injustament atacada, massa radicalització en els postulats polítics (si no ets dels meus ets enemic meu), potser es va confondre llibertat amb llibertinatge, tanta ànsia de llibertat per llavors no saber viure amb aquesta desitjada llibertat...
D'altra banda m'agradaria destacar el valor en sí del sistema polític republicà, enfora de dir que és el millor, perquè sempre TOT es pot millorar, potser és podria dir que és el més igualitari i més just per a la gent que és administrada. Característica de qualsevol sistema polític, i em pens que encara molt més arrelat en el republicà, és el valor de la utopia, del no està conforme, de trobar-hi millora en tot, més just, més equitatiu... per a mi utòpic és somniar i lluitar per una república catalana independent de l'estat espanyol, confederat i unit a terres de cultura i de parla catalana perquè pens que seria el millor per a mi i per a Menorca, sense anar en contra ni estar enemistat amb ningú perquè el valor de la pau mai pot faltar a qualsevol poble o país del món amb dignitat.
Finalment un record pel meu estimat avi, en Pepe Marí, que va viure in situ l'experiència de veure néixer l'anhelada i jova República i que, per mala sort, no va poder consolidar per a futures generacions.
