Nadal al meu poble

Hi ha una cançó de Nadal que en la seva tornada diu: "Així és el poble meu, poble que plora i riu, que fa feina, que canta i també somriu, i que espera qualcú, ara és temps de Nadal, ve Jesús de casa en casa donant pau..." Aquesta és una cançó que realment no és popular ni és gaire coneguda ni la posen per la tele durant aquest temps nadalenc però és una cançó que reflecteix molt bé l'esperit nadalenc amb el qual la gent de Ferreries viu aquestes festes. Aquesta cançó està recollida d'un muntatge musical que van dur a terme els joves de llavors que anaven a l'anomenat Club Parroquial, per allà a finals dels anys 70. En Berto Vidal va ser l'ànima d'aquell Club Parroquial, d'ell va sortir la idea d'anar a cantar a les persones malaltes del poble el dia de Nadal... i així ho hem anat fent durant més de 30 anys...pràcticament no hi ha ningú que no hagi fallat cap any però el  més important és veure, per exemple ahir mateix, com de cada vegada som més gent i més joves que s'apunten a n'aquesta polida activitat solidària... gràcies amics i amigues escoltes... i cada any hem cantat aquesta senzilla però sentida cançó. Nadal al meu poble es viu gairebé sense voler, sembla com la festa de Sant Bartomeu, el Nadal al meu poble, però, no hi ha protocols escrits ni un programa festes com a Sant Bartomeu. M'agrada veure la gent del poble que fa betlems a les seves cases o a llocs públics perquè tothom pugi contemplar la meravella del seu pessebre; m'agrada veure els joves que s'arrepleguen per muntar els seus peculiars "cucs"; m'agrada veure tantíssima gent que aquests dies surt al carrer a cantar al Nadal: la meva escola, l'escola de música, els escoltes, etc.; m'agrada veure i viure la "missa del gall" (és bo pensar i aturar-se... no tot ha de ser "juerga") perquè, siguem o no siguem creients, podem fer néixer al nostre cor petites esperances de la nostra vida; m'agrada veure i viure  l'acte de La Lum de Pau, veure la gent jove que participa d'aquest sentit homenatge públic a la tan desitjada pau entre les persones; m'agrada veure que la gent del poble pensa amb els més dèbils i pobres, i és solidària, i fan donacions de menjar, fins i tot de doblers, per a la gent que no s'ho passa tan bé aquests dies...; m'agrada veure com encara hi ha qui manté la tradició de jugar al "joc des cuc"; m'agrada veure els carrers il·luminats i nets, les cases arrenjades, les botigues ben lluentes i polides...; m'agrada veure com les famílies s'ajunten per fer aquells interminables dinars de Nadal; m'agrada contemplar com els més petits reciten les seves poesies nadalenques amb tota la seva innocència i amb la seva infinita bondat; m'agrada veure com els fillets i les filletes van a visitar els seus avis i àvies, o familiars més propers, per desitjar-los Bon Nadal... m'agrada el Nadal del meu poble!

PD: el meu Nadal somniat: tot el que ja he dit abans però afegint-hi que, en sortir de la Missa del gall, tot Ferreries estagués ple de neu....

Nadal al meu poble

Molt prestet m'he aixecat
el jorn era molt clar,
una fresca ben viva
m'espolsava la son.
Homes dins un cafè
s'allunyaven del fred,
tots estaven ben a punt
 per anar al tall.

Així és el poble meu, 
poble que plora i riu, 
que fa feina, 
que canta
i també somriu, 
i que espera qualcú, 
ara és temps de Nadal, 
ve Jesús de casa en casa
donant pau. 

Era un jorn qualsevol
del poble allà on visc,
poques cases obertes
però bastanta gent pel mig.
Jo m'en vaig cap al camp,
i jo vénc de pescar,
i tots van de bon matí a guanyar el pa.

Són les vuit, són les nou,
el poble ja és ben viu,
molta gent es passeja
amb un aire pensatiu.
Una ja ve del forn,
l'altra va a comprar.
Molta gent per la plaça
veig que hi ha.

 He arribat al mercat,
que en senten de renou,
"A quan va? Venga, dones!
i d'açò què és que en voleu?"
Són les onze, són les deu,
tothom xerra i somriu,
i molts van pel carrer
amb un embolic.

 Dibuix fet per Josep Marí Sintes
"Badia de Fornells"

La Marató de TV3

Sí, hi ha coses que no saps per què però el que és cert és que es converteixen en tradició... en tradició nadalenca en el cas de la Marató de TV3, que enguany fa 20 anys que roda... ara sembla que si no hi hagués aquest programa televisiu al Nadal li faltaria cosa, és com el sorteig de la Grossa de Nadal: tothom hi posa, tothom hi confia, tothom hi diposita la màxima il·lusió per veure si "tocarà"... perquè simplement és una tradició de Nadal des de "sempre". He escoltat n'Antoni Bassas que deia que en la Marató "surt el millor de la nostra societat: la solidaritat", i és ben cert perquè sentim tantes coses dolentes que tenim a la nostra societat que, en un dia com aquest, li hem de donar un valor immens a la moguda que s'hi palpa en un programa televisiu com aquest. Em commou veure tantes activitats promogudes per la mateixa gent per recaptar fons econòmics (diuen que més de 1.500), unes activitats que no fan altra cosa que agermanar pobles i barris sencers, diríem que fan consciència de poble solidari i ben català. Però a part de la recaptació econòmica també em commouen els testimonis que es presenten en forma d'entrevista al plató o de petit reportatge... enguany el lema va sobre fer consciència sobre la importància de la donació de texits i òrgans, són moltes les persones que han salvat vides d'altres per una simple donació quan han deixat de viure, són moltes les persones que d'una manera o altra han estat trasplantades i simplement van al plató per dir gràcies perquè la vida els hi donat una altra oportunitat de refer les seves vides... em commouen també els professionals de la sanitat que treballen i treballen per trobar solucions i vies alternatives a malalties que fins fa poc es consideraven incurables i que, gràcies a les donacions, moltes persones poden tenir un bri d'esperança... donar doblers per a les investigacions mèdiques val molt la pena... avegades vivim pensant que res de dolent ens pot passar... fins que passa. Jo ja sóc donant d'òrgans però no d'ara, sinó de fa molts anys, i també donant de sang, i també donant de medul·la òssia (tan de bo mai faci falta però estic preparat per si de cas) ... i m'agradaria que tu també faguessis el mateix, val la pena... sigues tu també solidari: fes-te donant d'òrgans.

Nadal?

Què en direm d'aquest proper Nadal? Quina novetat ens portarà aquest nou Nadal? Com el viurem a n'aquest deliciós Nadal? Em sembla que la paraula NADAL l'hem emprada tantes i tantes vegades que, al manco en el fons però molt en el fons, en el fons, aquesta parauleta ja ha perdut tot el seu sentit en la seva originalitat. Quan era petit somniava amb el Nadal, vivia la màgia del Nadal, no hi havia temps millor durant tot l'any per viure la fantasia i la il·lusió d'aquells dies de festa hivernal... avegades voldria retornar a aquells temps d'infantesa, d'innocència, d'embaucament...voldria tornar a sentir el què i el com vivia, en la seva màxima intensitat, els Nadals de la meva infantesa... no tenien res d'especial ni de diferent del que hagin pogut viure els altres, tu mateix, simplement van ser emotius perquè vaig ser jo mateix el qui els vaig poder viure en la seva màxima esplendor: muntar el betlem, anar a cercar molsa ("musgo"), veure les botigues i els carrers més il·luminats que mai, arrambar-nos a les botigues de juguets i somniar i desitjar que els Grans Reis Màgics ens els portarien de segur, i veure aquelles pel·lícules en blanc i negre que ens ajudaven a ambientar la festa nadalenca, i anar a veure els avis i les àvies, i anar a veure el betlem del Convent, anar a missa del Gall, o jugar al joc des Cuc amb els de casa, i esperar amb ànsia l'arribada dels Reis Màgics, etc. 

Quan aquell ambient màgic d'nfantesa desapareix definitavament de la teva ment has de cercar motius nous i engrescadors que et permetin viure el Nadal de forma intensa. Algunes frases que m'han quedat: 1-"Nadal l'hem de viure tot l'any"; 2-"Enmig d'un món de dubtes neix una esperança"; 3-"Deixa que en el teu Nadal neixi una esperança", etc. I enguany? res de diferent dels altres anys, si vols pots muntar una frase en la qual hi surti la paraula ESPERANÇA i veuràs com te quedarà beníssim... per qualque cosa tenim la festa de la mare de Déu de l'Esperança abans de les festes de Nadal (dia 18 de desembre).

En els darrers anys, però, he vist en la Marató de TV3 un motiu molt engrescador per viure el Nadal, aquest temps és temps propici perquè la gent mostri la seva cara més solidària . Allà, a part de bolcar-se per recaptar diners per una determinada causa, és fa patent la solidaritat de la gent,  i així barriades i pobles sencers s'ajunten, de forma màgica, per ajudar a la conscienciació de la causa per la qual es munta cada any la Marató de TV3... llàstima que aquest engrescament per ajudar als altres no duri tot l'any, però bono, de ben segur que són moltes les persones que fan una feinada immensa per ajudar a altres de forma desinteressada i de forma callada i ànonima. Ara més que mai, més en aquest temps de crisi, és quan no hem de defallir en aquesta dèria per ajudar a altres.

Bon Nadal a tothom!

Què votaré?

He de confessar que, en aquests moments, no estic gaire eufòric per anar a votar aquest diumenge a les eleccions generals. Motiu? Sembla que només hi hagi dues opcions a les quals optar, i no només perquè en la campanya electoral ens hagin bombardejat amb el missatge del "vot útil" (fa més de 30 anys que ens envien aquest missatge, és el vot de la por, de la desesperació...), és que sempre, en totes les legislatures, apareixen els mateixos de sempre enviant els mateixos missatges de sempre: no hi ha més opció que ser del PP o del PSOE. Sempre he pensat que és bo exercir el dret a vot a totes les eleccions a les quals ens convoquen, encara que ens caiguin enfora o no són del nostre gust, em sap greu que hi hagi gent que no vagi a votar perquè estan desencantats amb la política quan el que haurien de fer és votar, més que mai, per mostrar el seu disgust amb certes polítiques. Jo no vull votar perquè el meu vot sigui "útil" per anar en "contra de" o per evitar un "mal major" d'un altre partit polític si guanya... jo vull votar aquell partit al qual s'apropi més a les conviccions personals que jo tenc i que crec que faria el millor per a tota la societat... encara que sigui minoritari, encara que sigui utòpic, encara que els altres pensessin que sóc un il-lús o visionari. Tampoc estic gaire animat a votar perquè aquestes eleccions es fan amb clau clarament nacionalista espanyola, ara es veu molt clarament el lluny que ens cau això d'Espanya a Menorca, desembarquen a la nostra roqueta aquests dies per demanar-nos el vot i allà ens deixaran després del 20N, com sempre.

Jo vull votar aquell partit que pensi que Menorca estaria millor en una confederació de territoris de parla i de cultura catalana, i això no vol dir anar en "contra de", m'agradaria tenir bones relacions de tot tipus amb els veïns espanyols, francesos, italians, amb tots els països del nostre entorn i del més enllà... seria la manera de ser més forts culturalment, ens enriquiríem mútuament, cada dia que passa s'empobreix més la nostra llengua i la nostra cultura catalana a Menorca, l'assimilació està galopant a marxes forçades...

Jo vull votar aquell partit que cregui en el repartiment just de la riquesa, que lluita per la justícia social de totes les persones, que no va mai amb els especuladors, que saps segur que no et deixarà mai al carrer per no tenir feina, estar malalt... ara ja sabem que els bancs ens han enganat, ells van provocar aquesta greu crisi, els governs massa generosament els han ajudat donant doblers nostres i públics i ara massa descaradament aquests bancs no ens volen ajudar a sortir-ne...

Jo vull votar aquell partit que creu en la força de la democràcia, que creu en el diàleg, que creu en el consens i que vol fer partíceps a tota la gent, a tota la societat de totes les decisions importants...

Jo vull votar aquell partit que creu en l'educació en català com a font de riquesa pel futur dels nostres joves, que fomenti l'aprenentage de llengües, com més millor, per tenir bona comunicació cultural, científica, econòmica, artística, etc. amb el món... que creu en l'educació com a formadora de persones integrals i integrades a la nostra societat multipersonal...

Jo vull votar aquell partit que cregui en la pau, que no creu en les armes, que no creu en la força dels exèrcits... 

Jo vull votar aquell partit que defensi la nostra terra, que no la ven alegrament als rics i als especuladors, que creu en els valors ecològics de Menorca, que creu que aquesta illa és un valor en sí mateixa...

Jo vull votar aquell partit que creu en les persones...

Jo vull votar aquell partit...

Si hi ha cap partit que tengui unes idees semblants a n'aquestes... tindrà el meu vot, encara que no sigui "útil" per a alguns...

Demòcrates?

Estic realment amb els cabells drets de veure i sentir comentaris que ens arriben sobretot de la part de llevant de Menorca... i tot ve pel tema del topònim de la capital de Menorca: Maó... tot ve perquè darrerament els joves d'ERC de Menorca han fet una crida a defensar l'actual topònim MAÓ normalitzat a la passada legislatura. Els comentaris més generalitzats i que quatllen entre la gent de Maó són: 1-"Què hi fan aquests d'ERC a Menorca? Açò no és Catalunya", 2-"Noltros som menorquins i no catalans", 3-"Que se'n vagin a Catalunya els qui xerren català", 4-"Aquests catalans sempre "imposant" les seves coses...", 5-"No volem que el nom del nostre poble tengui nom de totxana o d'un dictador xinès". 6-"Aquests d'ERC i del PSM són uns neonazis". Crec que un partit com ERC té tot el dret del món a presentar-se com a alternativa política a qualsevol altre partit polític actualment present a la nostra societat de Menorca...mentre opti per les vies pacífiques i democràtiques del nostre sistema polític no hi ha res a dir en aquest sentit, allò que és trist és el grau insoportable d'estimagtització al qual estan sotmesos partits polítics com PSM o ERC a Menorca... impossible esborrar-los les etiquetes de partits "nazis", "imposadors", "dictadors", "extorsionadors", "renegats catalanistes", "terroristes", "proetarres", "antimenorquins", "traïdors de la causa menorquina" que circula entre les ments d'una part important de la societat maonesa. Em sembla lleig veure tanta ràbia contra tot allò que faci olor a "català", m'entristeix veure com va quallant la "valencionalització" del menorquí a la nostra terra, no em sembla correcte organitzar un referèndum per anar en contra de l'estudi científic de la catalanitat del nostre menorquí i del nom del poble de Maó... i no és por al respecte per l'acceptació de les majories, simplement és que "no sempre les majories, per molt majories que siguin, tenen tota la raó de tot". És grandiloquent que a Menorca no hàgim vist mai, ni que sigui de forma petitíssima, una desmesurada violència política en temes de qualsevol caràcter polític... tot i que alguns ens volen fer veure que aquí vivim en un autèntic estat d'excepció...

Pel Camí Reial

Personalize your own photo slideshow

Tornem-hi amb el català...

Ara es veu que no n'han tingut prou amb el tema de retallar les llibertats democràtiques de les persones en aquest país de boigos, ara resulta que sí, que la immaculada Constitució espanyola es pot moldeja al gust del "client" o "clients" que així ho vulguin, perquè ara es fa "pel bé de tots", ens diuen, es veu que n'hi ha que quan parlen tenen més raó que altres que també pensen i parlen i tenen raons de pes per pensar el que pensen... i de referèndum, què? per què no deixen parlar a la veu del poble a través de les urnes? no diuen que el poble és savi perquè sap el que vol?

Bé, però avui el tema no és aquest, el tema és que a Catalunya es vol passar per sobre de la sobirania del poble català quan un tribunal dicta sentència i diu que l'ensenyament a Catalunya s'ha de fer en castellà, i tot per complir les dèries de quatre famílies que viuen a Catalunya i volen que els seus fills facin l'aprenentatge només en castellà. És el mateix tema de sempre: gent que ve de fora es creuen amb el dret de no integrar-se a la nova comunitat lingüística pel simple fet de pensar que són espanyols i que no tenen per què tenir coneixement de cap tipus de les altres llengües mal anomenadades perifèriques. La immersió lingüistica en català a l'ensenyament de Catalunya, i també a les Illes,  ha estat un element de cohesió social i ha evitat exclusions, ghetos, marginacions, divisions, etc., entre les persones que s'hi han relacionat, no hi ha hagut problemes entre la gent que s'hi han vist implicats. Com tampoc hi ha hagut problema a l'hora de l'aprenetatge del castellà i del català ja que els resultats són molt semblants i no es pot dir que hi hagi un predomini d'una llengua sobre l'altra. Per què volen espanyar allò que ha funcionat en educació? Tot això són passes enrera, durant 30 anys s'ha fet molt bona feina,  ¿i ara volen que tornem als temps de conflicitivitat dels anys 80 i 90 en temes de llengua quan ja estava mig superat? Quina pena!. Així i tot amb la situació actual encara no en tenim prou, ens és molt necessari seguir aplicant la immersió lingüística en català als territoris de parla catalana per seguir preservant la nostra llengua ja que alguns estudis parlen de la regressió en l'ús habitual de la nostra llengua als nostres pobles. Ja ho sabeu de la total marginalitat en què es troba la nostra llengua catalana en àmbits com el cinema, els mitjans de comunicació, els jutjats, la policia, l'etiquetatge dels productes de consum, telefonia, música, internet, etc...i si ara ens escapcen l'educació, què quedarà de la nostra llengua i de la nostra cultura?