Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

diumenge, 18 de desembre de 2011

La Marató de TV3

Sí, hi ha coses que no saps per què però el que és cert és que es converteixen en tradició... en tradició nadalenca en el cas de la Marató de TV3, que enguany fa 20 anys que roda... ara sembla que si no hi hagués aquest programa televisiu al Nadal li faltaria cosa, és com el sorteig de la Grossa de Nadal: tothom hi posa, tothom hi confia, tothom hi diposita la màxima il·lusió per veure si "tocarà"... perquè simplement és una tradició de Nadal des de "sempre". He escoltat n'Antoni Bassas que deia que en la Marató "surt el millor de la nostra societat: la solidaritat", i és ben cert perquè sentim tantes coses dolentes que tenim a la nostra societat que, en un dia com aquest, li hem de donar un valor immens a la moguda que s'hi palpa en un programa televisiu com aquest. Em commou veure tantes activitats promogudes per la mateixa gent per recaptar fons econòmics (diuen que més de 1.500), unes activitats que no fan altra cosa que agermanar pobles i barris sencers, diríem que fan consciència de poble solidari i ben català. Però a part de la recaptació econòmica també em commouen els testimonis que es presenten en forma d'entrevista al plató o de petit reportatge... enguany el lema va sobre fer consciència sobre la importància de la donació de texits i òrgans, són moltes les persones que han salvat vides d'altres per una simple donació quan han deixat de viure, són moltes les persones que d'una manera o altra han estat trasplantades i simplement van al plató per dir gràcies perquè la vida els hi donat una altra oportunitat de refer les seves vides... em commouen també els professionals de la sanitat que treballen i treballen per trobar solucions i vies alternatives a malalties que fins fa poc es consideraven incurables i que, gràcies a les donacions, moltes persones poden tenir un bri d'esperança... donar doblers per a les investigacions mèdiques val molt la pena... avegades vivim pensant que res de dolent ens pot passar... fins que passa. Jo ja sóc donant d'òrgans però no d'ara, sinó de fa molts anys, i també donant de sang, i també donant de medul·la òssia (tan de bo mai faci falta però estic preparat per si de cas) ... i m'agradaria que tu també faguessis el mateix, val la pena... sigues tu també solidari: fes-te donant d'òrgans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!