Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

diumenge, 11 de desembre de 2016

Caminant

Caminant, caminant he recordat les rialles del passat,
quan pensàvem que el futur era gran i nostre,
quan pensàvem que ho podríem tot, 
però és millor el present que el passat...
i mir amb delit i silenci el futur...

el silenci és un valor en si mateix,
el silenci i la soledat i la natura...
jo, tu, aquell i aquell altre i aquella criatura...
els ulls, la mirada, la vista té un altre abast...
un altre sentit...

La tardor ha estat benèvola,
ha resplandit com mai, 
com una primavera florida
i engalanada d'hivern...
Quina sort haver-ho fruit!

I quan ens vingui la mort amiga,
plorarem encongits pel finir,
sempre inesperat i mai oportú,
de tu, de jo, d'aquell altre...
també de la criatura...

I sentir l'emoció de l'instant,
del moment aquí present,
emoció que entretalla la respiració,
omple els ulls de llàgrimes transparents,
lliures, netes, emotives...
Sent viva encara la vida!

I un sol en aquesta hora ja decadent,
I un núvol negre i blanc,
I un arc de Sant Martí mig dibuixat al cel,
Que ens diu: fins demà!
Sent viva encara la vida!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!