Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

dissabte, 12 de novembre de 2016

Novembre, 1997

"No sabíem exactament fins a quin punt ens havíem arribat a estimar... però allò no va bastar... aquella aventura de tres anys i mig s'havia convertit en una autèntica muntanya russa d'emocions i de sentiments que no havia acabat de quallar, una doll d'emocions i de sentiments que no hi havia manera de controlar, impossible d'oblidar, impossible ser-ne indiferent per sempre més... aquella relació havia estat d'abast mediocre, com sempre havien estat les nostres vides fins aquell instant. Sí, hi havia coses bones i positives però en la mateixa proporció també n'hi havia de negatives i, clar, allò massa enfora no hi podia arribar. Mai en la vida havíem experimentat aquella tramuntanada, aquell terratrèmol emocional d'estimar de veritat a una altra persona diferent de tu mateix... fins aquell moment no ens vam adonar del molt fàcil que era desitjar i estimar algú de forma virtual i en solitari, significava molt per a nosaltres que, en un principi, ens haguéssim professat admiració mútua, va ser tot un descobriment trobar algú que ens parés una atenció especial, moltíssim especial, vaja! El que sí era cert era que, féssim el que féssim, ja mai res seria igual en les nostres vides... mentre va durar la cosa  res ens estava bé però, oh, paradoxa! mai sabíem fer res sense l'altra, quan estàvem junts mai ens acabàvem d'entendre, pensàvem que no arribaríem enlloc però quan no ens teníem sempre ens trobàvem a faltar, i arribaves a pensar que l'altre seria el millor company de camí de la vida... coses de l'estimar!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!