Què votaré?

He de confessar que, en aquests moments, no estic gaire eufòric per anar a votar aquest diumenge a les eleccions generals. Motiu? Sembla que només hi hagi dues opcions a les quals optar, i no només perquè en la campanya electoral ens hagin bombardejat amb el missatge del "vot útil" (fa més de 30 anys que ens envien aquest missatge, és el vot de la por, de la desesperació...), és que sempre, en totes les legislatures, apareixen els mateixos de sempre enviant els mateixos missatges de sempre: no hi ha més opció que ser del PP o del PSOE. Sempre he pensat que és bo exercir el dret a vot a totes les eleccions a les quals ens convoquen, encara que ens caiguin enfora o no són del nostre gust, em sap greu que hi hagi gent que no vagi a votar perquè estan desencantats amb la política quan el que haurien de fer és votar, més que mai, per mostrar el seu disgust amb certes polítiques. Jo no vull votar perquè el meu vot sigui "útil" per anar en "contra de" o per evitar un "mal major" d'un altre partit polític si guanya... jo vull votar aquell partit al qual s'apropi més a les conviccions personals que jo tenc i que crec que faria el millor per a tota la societat... encara que sigui minoritari, encara que sigui utòpic, encara que els altres pensessin que sóc un il-lús o visionari. Tampoc estic gaire animat a votar perquè aquestes eleccions es fan amb clau clarament nacionalista espanyola, ara es veu molt clarament el lluny que ens cau això d'Espanya a Menorca, desembarquen a la nostra roqueta aquests dies per demanar-nos el vot i allà ens deixaran després del 20N, com sempre.

Jo vull votar aquell partit que pensi que Menorca estaria millor en una confederació de territoris de parla i de cultura catalana, i això no vol dir anar en "contra de", m'agradaria tenir bones relacions de tot tipus amb els veïns espanyols, francesos, italians, amb tots els països del nostre entorn i del més enllà... seria la manera de ser més forts culturalment, ens enriquiríem mútuament, cada dia que passa s'empobreix més la nostra llengua i la nostra cultura catalana a Menorca, l'assimilació està galopant a marxes forçades...

Jo vull votar aquell partit que cregui en el repartiment just de la riquesa, que lluita per la justícia social de totes les persones, que no va mai amb els especuladors, que saps segur que no et deixarà mai al carrer per no tenir feina, estar malalt... ara ja sabem que els bancs ens han enganat, ells van provocar aquesta greu crisi, els governs massa generosament els han ajudat donant doblers nostres i públics i ara massa descaradament aquests bancs no ens volen ajudar a sortir-ne...

Jo vull votar aquell partit que creu en la força de la democràcia, que creu en el diàleg, que creu en el consens i que vol fer partíceps a tota la gent, a tota la societat de totes les decisions importants...

Jo vull votar aquell partit que creu en l'educació en català com a font de riquesa pel futur dels nostres joves, que fomenti l'aprenentage de llengües, com més millor, per tenir bona comunicació cultural, científica, econòmica, artística, etc. amb el món... que creu en l'educació com a formadora de persones integrals i integrades a la nostra societat multipersonal...

Jo vull votar aquell partit que cregui en la pau, que no creu en les armes, que no creu en la força dels exèrcits... 

Jo vull votar aquell partit que defensi la nostra terra, que no la ven alegrament als rics i als especuladors, que creu en els valors ecològics de Menorca, que creu que aquesta illa és un valor en sí mateixa...

Jo vull votar aquell partit que creu en les persones...

Jo vull votar aquell partit...

Si hi ha cap partit que tengui unes idees semblants a n'aquestes... tindrà el meu vot, encara que no sigui "útil" per a alguns...

Demòcrates?

Estic realment amb els cabells drets de veure i sentir comentaris que ens arriben sobretot de la part de llevant de Menorca... i tot ve pel tema del topònim de la capital de Menorca: Maó... tot ve perquè darrerament els joves d'ERC de Menorca han fet una crida a defensar l'actual topònim MAÓ normalitzat a la passada legislatura. Els comentaris més generalitzats i que quatllen entre la gent de Maó són: 1-"Què hi fan aquests d'ERC a Menorca? Açò no és Catalunya", 2-"Noltros som menorquins i no catalans", 3-"Que se'n vagin a Catalunya els qui xerren català", 4-"Aquests catalans sempre "imposant" les seves coses...", 5-"No volem que el nom del nostre poble tengui nom de totxana o d'un dictador xinès". 6-"Aquests d'ERC i del PSM són uns neonazis". Crec que un partit com ERC té tot el dret del món a presentar-se com a alternativa política a qualsevol altre partit polític actualment present a la nostra societat de Menorca...mentre opti per les vies pacífiques i democràtiques del nostre sistema polític no hi ha res a dir en aquest sentit, allò que és trist és el grau insoportable d'estimagtització al qual estan sotmesos partits polítics com PSM o ERC a Menorca... impossible esborrar-los les etiquetes de partits "nazis", "imposadors", "dictadors", "extorsionadors", "renegats catalanistes", "terroristes", "proetarres", "antimenorquins", "traïdors de la causa menorquina" que circula entre les ments d'una part important de la societat maonesa. Em sembla lleig veure tanta ràbia contra tot allò que faci olor a "català", m'entristeix veure com va quallant la "valencionalització" del menorquí a la nostra terra, no em sembla correcte organitzar un referèndum per anar en contra de l'estudi científic de la catalanitat del nostre menorquí i del nom del poble de Maó... i no és por al respecte per l'acceptació de les majories, simplement és que "no sempre les majories, per molt majories que siguin, tenen tota la raó de tot". És grandiloquent que a Menorca no hàgim vist mai, ni que sigui de forma petitíssima, una desmesurada violència política en temes de qualsevol caràcter polític... tot i que alguns ens volen fer veure que aquí vivim en un autèntic estat d'excepció...

Pel Camí Reial

Personalize your own photo slideshow

Tornem-hi amb el català...

Ara es veu que no n'han tingut prou amb el tema de retallar les llibertats democràtiques de les persones en aquest país de boigos, ara resulta que sí, que la immaculada Constitució espanyola es pot moldeja al gust del "client" o "clients" que així ho vulguin, perquè ara es fa "pel bé de tots", ens diuen, es veu que n'hi ha que quan parlen tenen més raó que altres que també pensen i parlen i tenen raons de pes per pensar el que pensen... i de referèndum, què? per què no deixen parlar a la veu del poble a través de les urnes? no diuen que el poble és savi perquè sap el que vol?

Bé, però avui el tema no és aquest, el tema és que a Catalunya es vol passar per sobre de la sobirania del poble català quan un tribunal dicta sentència i diu que l'ensenyament a Catalunya s'ha de fer en castellà, i tot per complir les dèries de quatre famílies que viuen a Catalunya i volen que els seus fills facin l'aprenentatge només en castellà. És el mateix tema de sempre: gent que ve de fora es creuen amb el dret de no integrar-se a la nova comunitat lingüística pel simple fet de pensar que són espanyols i que no tenen per què tenir coneixement de cap tipus de les altres llengües mal anomenadades perifèriques. La immersió lingüistica en català a l'ensenyament de Catalunya, i també a les Illes,  ha estat un element de cohesió social i ha evitat exclusions, ghetos, marginacions, divisions, etc., entre les persones que s'hi han relacionat, no hi ha hagut problemes entre la gent que s'hi han vist implicats. Com tampoc hi ha hagut problema a l'hora de l'aprenetatge del castellà i del català ja que els resultats són molt semblants i no es pot dir que hi hagi un predomini d'una llengua sobre l'altra. Per què volen espanyar allò que ha funcionat en educació? Tot això són passes enrera, durant 30 anys s'ha fet molt bona feina,  ¿i ara volen que tornem als temps de conflicitivitat dels anys 80 i 90 en temes de llengua quan ja estava mig superat? Quina pena!. Així i tot amb la situació actual encara no en tenim prou, ens és molt necessari seguir aplicant la immersió lingüística en català als territoris de parla catalana per seguir preservant la nostra llengua ja que alguns estudis parlen de la regressió en l'ús habitual de la nostra llengua als nostres pobles. Ja ho sabeu de la total marginalitat en què es troba la nostra llengua catalana en àmbits com el cinema, els mitjans de comunicació, els jutjats, la policia, l'etiquetatge dels productes de consum, telefonia, música, internet, etc...i si ara ens escapcen l'educació, què quedarà de la nostra llengua i de la nostra cultura?

L'Arcadi Oliveres

...i estava ple com un ou aquella plaça d'Es Mercadal. Em va impressionar veure tanta gent allà congregada...vaig pensar que sí, que el desencant és gros entre la gent però que també n'hi ha molts disposats a posar l'espatlla per sortir-ne... de la crisi, que sí, que n'estam tips de sentir la mateixa cançoneta cada dia i a cada hora entre els mitjans de comunicació sobre la malaguanyada parauleta, "crisi". N'Arcadi va anar repartint a tort i a dret, ell més que ningú sap observar la realitat social i econòmica que tenim més propera i gràcies a n'aquestes observacions ens ha fet obrir a molts els nostres ulls. Als seus 66 anys s'indigna com ho faria un jove inquiet i inconformista de més de 20 anys en veure les injustícies que es produeixen al nostre voltant, alguns ens han fet creure la "normalitat" en les aberracions que hi ha al món: la fam, la guerra, la corrupció política, el domini d'uns pocs sobre molts (els bancs, les entitats financeres, etc.), la democràcia trepitjada en nom del "bé comú", la immigració com a font de conflictes socials, etc. Ens va deixar una mica inquiets quan ens va dir que són uns pocs que tenen les regnes d'aquest món i que, per tant, seria molt difícil poder canviar el rumb i el destí d'aquesta bolla d'aigua i terra en la qual tots intentam viure més o manco dignament. Ens hem de mantenir desperts, ens hem de seguir indignant per allò que és injust, hem de seguir reclamant i creient que "un altre món és possible". O no?

Menorca? on vas?

Ens és difícil imaginar com seria la Menorca d’avui si en el passat haguéssim deixat via lliure als macroprojectes que sobre aquesta petita illa s’han volgut executar sense miraments de cap tipus… com seria la Menorca d’avui si s’haguessin deixat fer urbanitzacions com Trebalúger, Macarella (amb el seu heliport), Calan Turqueta, Es Talaier, Ets al.locs, La Vall, Binimel.là, Santa Maria i Son Fonoll, s’Albufera d’es Grau, s’Albufera de Fornells, es Prat de Son Bou, es barranc de Son Boter… quantes vegades ens han temptat amb els camps de golf, els parcs temàtics de qualsevol tipus, els parcs zoològics, parcs eòlics, etc., amb l’excusa de riquesa fácil  i de feina segura per a la gent de Menorca i també de fora… i qui no recorda la bestialitat de voler construir una supercarretera al voltant de tota l’illa (amb la conseqüent pregunta de “I què hagués passat amb el sortosament ja recuperat Camí de cavalls?”), o la mala idea de voler de desdoblar la carretera general… o quantes vegades hem sentit a parlar de crear nous ports esportius arreu de les nostres costes menorquines… i tans d’altres bajanades que s’hi han volgut fer a Menorca.

Com podeu imaginar no n’han faltat d’idees per explotar i xuclar de la bellesa de la nostra estimada Menorca, si s’haguessin fet tots aquests projectes, si el PTI no hagués eliminat les milers i milers de places turístiques programades a les existents urbanitzacions menorquines, si ens haguéssim deixat enlluernar pel guany fàcil a costa del nostre patrimoni cultural, natural, històric i paisatgístic més preuat de la nostra terra… evidentment Menorca no seria la mateixa, segurament que Menorca s’hauria saturat de gent, la crisi ens afectaria molt pitjor en aquests moments, hauríem gastat molt més en desaladores perquè no tindríem prou aigua per a tothom, hauríem de haver fet moltes centrals elèctriques per satisfer les necessitats energètiques de tothom, hauríem enterrat definitivament i per sempre el camp menorquí, hauríem hagut d’eixemplar encara molt més els nostres ports i l’aeroport… i les nostres carreteres s’haurien convertit en autopistes per canalitzar l’anar i venir de tanta gent que hi hauria. Nosaltres no volem ni voldrem mai una Menorca com la que ens volien bescanviar els mateixos de sempre durant els darrers 40 anys: els especuladors, els qui volen el guany fàcil i sense cap tipus d’escrúpol… segurament que si tot això s’hagués arribat a concretar hauríem perdut fins i tot la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre Camí de Cavalls que ara ja podem gaudir amb tota la seva esplendor, hi hauríem perdut molt tots i totes però sobretot hi hauríem perdut molt els menorquins i menorquines que estimam aquesta meravella de terra.

Ens sentim molt orgullosos d’haver estar defensors d’aquest allau de temptacions de riquesa fàcil, som molts els menorquins i les menorquines que seguirem defensant la nostra terra amb tota la nostra determinació, perquè pensam amb els qui vindran i amb el què els hi deixarem; perquè som gent feinera i volem viure de la nostra terra i en la nostra terra i no a costa i en sacrifici de la nostra terra; perquè creim en l’equilibri dels diferents sectors per crear riquesa de forma sostenible i perllongada; perquè creim en el valor incalculable de la bellesa de la nostra terra menorquina que ens ha acollit i ens ha fet ser el que avui som… per tot això i per molt més seguirem defensant aquesta Menorca que volem que sigui per sempre més.

El senyor Juan José Gomila Félix

Aquest és un senyor que es dedica a escriure cartes al diari Menorca, ell diu que ja n'ha escrites més de 300, i normalment sempre escriu per atacar tot allò que faci olor de "català" a Menorca. Defensa que el menorquí no és català però la cosa curiosa és que no l'hem vist mai escriure en menorquí a les seves cartes al diari Menorca, sempre escriu en castellà. Bé, segurament que us dirà que ell no escriu cartes sinó que escriu articles d'opinió, el cert però és que en el seu començament es va dedicar a contestar a tothom qui li rebatia els seus falsos arguments. Al final la gent se va enfartar d'ell, ara ni tan sols ens dignem a llegir els seus incendiaris escrits i molt manco a contestar-los. De tant en tant qualque català mig perdut que ve de vacances a l'estiu i es topa per casualitat amb les seves proclames anticatalanistes s'atreveix a contestar-li, la qual cosa qualsevol es pot fer una idea de les bajanades que aquest senyor arriba a escriure. El diari Menorca no sé encara com pot permetre que aquest home pugui dir el que arriba a dir en la seva publicacio, no entenc per què en coses com aquestes no apliquen la seva peculiar censura. Si algú s'hi fixa un poc veurà que sempre empra el mateix vocabulari, "nazisme" i "imposició" del català són les seves preferides.

També és un destacat membre en defensa de la famosa 'h' de la ciutat i capital de Menorca, Maó. Aquest és un altre exemple del greu que els hi sap l'evidència, cada vegada més clara, de la catalanitat del nostre menorquí. Només hi ha una cosa amb la qual podria arribar estar d'acord ,en part, amb ell: la pèrdua de vocabulari propi de Menorca. Dic en part perquè els mestres d'escola ja ho sabem i les anam introduint sempre que podem, però també hi ha l'evolució i el pas del temps, avui és impensable utilitzar el vocabulari propi de les eines del camp, per exemple, ja que aquestes han quedat obsoletes o simplement ja no s'empren.

En fi, esperem que tot es vagi "normalitzant" a poc a poc, encara que aquests són uns temps difícils pel català a Menorca.

PD: aquest senyor de Mercadal, en Francisco Navarro Puigdemasa, avui dimarts, 9 d'agost de 2011, encara insisteix a respondre a aquest senyor... perd el temps i la paciència...

-diari Menorca