Somniar és de franc

I els somnis ens fan tenir anhels, desitjos, utopies, esperances, quimeres... els somnis formen part del procés de creixement de cadascú de nosaltres, els somnis són com l'estrella polar que ens indica el nord, que ens guia cap a on hem d'anar, que ens fa estar segurs de que anam bé, anam pel bon camí. "I have a dream ..." deia Martin Luter King en la seva lluita per equiparar els drets de la gent de pell de negra amb els de pell blanca... les persones som tan "estranyes" que fins i tot hem hagut de lluitar, i encara seguim lluitant, per una cosa tan elemental com és que les persones mereixem un mínim respecte per ser simplement PERSONES!!! 

Però mentiria si digués que avui he tingut un somni, com en Luter King. No és res més que un desig d'anhel, amb suspir inclòs, que es faci realitat el més aviat possible: que la meva Menorca se sentigués molt i molt gran per sempre més, molt més de que ho és ara com a illa geogràfica que està sotmesa a un jou estrany, que la meva Menorca no sigués ni més ni menys que altres illes i altres terres, orgullosa de la seva llengua catalana, de la seva cultura, de la seva manera de ser i actuar... m'agradaria tant ser i estar com ara i no haver de justificar mai més la lluita i la defensa de Menorca com hem de fer sempre constantment... Aquests darrers dies els mitjans de comunicació en van plens de la notícia del procés d'autodeterminació de Catalunya, la lluita mediàtica i psicològica és ferotge: uns lloen les bondats d'un estat independent i uns altres llencen pors i malediccions del que suposaria un trencament com aquest. La veritat, però, és que, veient el gran suport de la gent el dia de la manifestació de l'11 de setembre, qualsevol govern i qualsevol poble podria arribar allà on vulgués, si s'ho proposés. No hauria ser tan difícil d'entendre que els pobles haurien de poder decidir cap a on volen anar com a poble si hi ha una grandíssima majoria que així ho vol, els polítics no haurien de fer mal bé mai més la paraula DEMOCRÀCIA, hi ha polítics i partits polítics que només són demòcrates quan els hi convé, i això no pot ser. Somniar és de franc i seria massa que Menorca, i altres llocs propers a la nostra illa, ens poguéssim sumar a la quimera de la Gran Catalunya, pacíficament, democràticament, sense traumes, tranquil-lament... és de franc somniar que ja mai més hauríem de tèmer i de preocupar per la pervivència de la nostra llengua i la nostra cultura per segles i més segles, les lleis per fi la protegirien amb cura i capteniment, ja mai més ens hauríem de justificar, ja mai més ens hauríem de sentir inferiors a altres perquè a la fi ens sentiríem respectats i valorats com a poble. Somniar amb una Menorca que entengués la defensa de la terra, en tots els seus sentits i els seus àmbits, com a fonamental per a la supervivència com a poble ...és de franc. "Tot està per fer i tot és possible"

Persones il-lustres de Ferreries

I quan em vull referir a persones il-lustres de Ferreries no ho faig pensant en persones que van aconseguir grans fites i/o grans títols, sinó que ho faig pensant en persones que han passat per davant de la meva vida, que han treballat pel poble de Ferreries de forma humil i silent, i que han restat a la meva memòria per sempre. Persones de quan era petit: en Toni Pruna, que ens donava caramels, L'amo en mostatxut, que avegades ens encalçava pel carrer, es Carter vell, en Cavaller es taxista, sor Victoria (bona mestra però molt maleita), sor Araceli, en Joan Feliç (anàvem a comprar les seves boníssimes neules), es Sereno Vell, es Xatarro, n'Agustí Alzina (home petit i que vivia a la casa de les escopinyes, plaça Menorca), es Catxot, en Joan des Camp (Joan Arguimbau), en Morlà (en Joan que ens va ensenyar de jugar a futbol), en Llorenç s'escolà (quina bondat!), en Perico Perara, n'Antoni Camps, en Biel Canaleta, en Miquel Es Xedo, Es Comarxet, en Tomeu de Sant Telm (traginava coses amb un carro i un cavall), es Tord negre, en Bep mosca, en Peter, en Rafel des forn, en Sebastià De la Sala, n'Àngel Pericàs, en Xec Esquiu, en Bep de Ló, es Viroll vell, es Perdigot, en Caballo vell, en Tomeu Serreta, en Joan Serra (batle), en Jaume Febrer, en Paco es ferrer, en Perico Serra, en Rabasseta, en Damià Moll, en Toni Gris; hi havia dues germanes (no record els seus noms, Nina i Margarita potser?) que tenien una petita botiga de llibreria i juguets al carrer Fred, bé davant aquí on vivia jo, a la qual m'agradava molt aferrar el nas a la finestra per contemplar els cotxets de juguet; de mestre Biel Cardona no record haver-lo vist mai però sí sentir-ne xerrar molt d'ell sempre. Personatges molt coneguts a Ferreries: n'Anton de Can Tins, en Pepe l'alfa, en Quel es Puto, en Joan de Santa Mònica, n'Isabel i en Joan Morlà, en Toni Es sucrer, en Joan Es conco en Roig, en Toni Es Batlo, en Tolo Es Sereno. Persones joves desaparegudes per malaltia o accident: en Bielet, en Nofre Janer, en Nofre de s'Spar, en Joan Sant Felip, en Nasi de Sa Curia Blanca, en Pere Triay, en Cayetano Alberto,  na Clara Martí Cardona,  en Tomeu de Cas Pateu, en Miquel Al-lès, en Roman avi ( i la seva esposa) i en Roman nét, en Teo, en Bosco Florit, en Lensio, en Carlos Mevis, en Bernat Coll (futbolista), en Kiko, na Lissette, en Biel de Berbetxí, en Toni Moll (des Migjon), en Marcelo, na Carol, na Laura Viroll, en Pedro Triay i Joan Jesús Pulido.  Dones il-lustres de Ferreries: sa comare vella, na Florentina, na Layeta bomba, na Maria d'Algenderet, na Juanita de Santa Elena, na Llucia sa Mestressa, na Fonoa, n'Isabel Morlà, na Matilde, na Margarita de s'Esparter, na Juanita des Casino, na Maria de Caloritx, na Carmen Sant Felip, sa madona de Son Pons (tenia un cotxe molt antic i un lloro que xerrava tot el dia) Altres persones: en Toni i en Biel de Son Arro, en Xec Morlà (Danone), en Paco de Sa Terra Rotja, en Josep Caragol, en Paquito Huguet (batle), en Pedro de Sant Patricio, en Toni Serreta, en Lázaro, en Brasili, en Pepe des Canaló, n'Andreu Vidal, en Sant Pere (que arreglava sabates i tenia una barberia), en Llorenç Piris (mestre de paret seca i que tocava el bombo amb sa banda), en Tomeu s'esparter, en Biel de Santa Maria, En Toni de Binideufà, en Joan Barber mestre de cases, en Nito i n'Ignasi feliç, en Toni des banc,  en Cosme, en Bep des Balear, n'Ignasi rabasseta, en Pulido vell, en Xisquet des correu, n'Antoni Vidal (empresari del moble), en Maseo, en Flores, en Miquel i en Bià Guilo, en Pau Capella, Don Bartolomé Florit, en Llorenç s'arader i Maria de la Foradada, en Coca mestre de cases, en Laureano de Ca na Genera, en Lichi i na Lucrecia, en Pasqual, en Colau de Sa perdiu, en Toni Prim, en Pedro Mascaró, en Joan ratxilleres, en Tòfol de Son Abatzer, en Toni Florit, en Currús i els més recents: en Vincent, na Lina Benejam, en Tomeu Huguet. Familiars directes: en José Marí Cardona 1918-1939, Pere Pallicer, Eduard Coll, na Juanita de S'hort de Binissaïd, en Xim, na Llucia, na Joana, en Joan Sandokan, en Joan Jesús Pulido...
Aquestes són algunes de les persones que ja han fet història al nostre poble, recordant totes aquestes persones m'he adonat que, a poc a poc, hem anat perdent una generació important de gent que, així i tot, han deixat emprenta en el sí de les nostres famílies i entre la gent del poble... també m'he adonat que el pas del temps se m'ha esmunyit entre les mans, vull dir que el temps va passant sense pressa però sense pausa... avegades vivim com si la nostra vida hagués de ser eterna, vivim pensant que encara tenim molt per fer i molt per aprendre (talvegada es bo pensar així).
Aquesta ha estat una mirada nostàlgica cap al passat, res més voldria que quedar-me ancorat en aquest passat, una mirada al passat és una mirada d'agraïment sincer a tots i a totes els/les qui ens han precedit però també ha de ser una mirada d'esperança cap a endavant, les futures generacions a més de conservar els llinatges coll, pons, florit, febrer, carreres, etc. són generacions que s'obren a altres realitats i llinatges com ara gonzalez, meakins, vazquez, hassouna, perez, suarez, etc. per seguir fent molt gran aquest poble anomenat FERRERIES!

S'Enclusa

Des de la terrassa de casa meva cada matí em poso a contemplar, mig dolgut, la clapa negra en què ha quedat el petit pujol de S'Enclusa de Ferreries després que, un malparit, hi calés foc el passat dilluns dia 10 de setembre. Si ho mir amb ulls artístics el color negre contrasta amb la resta de colors que l'envolten: el verd del pinar, el blau del cel, el blanc de les cases de Ferreries, el vermell de la terra argilosa del terme ferrerienc, sembla que té una certa bellesa, la llum del sol, en qualsevol moment del dia, fa que aquest sigui un paisatge en constant canvi i moviment i que, per tant, mai sigui igual, com a màgic...mirat amb ulls d'un aimador de la terra, com jo, fa mal al cor apropar-se i descobrir tanta negrura acumulada al voltant de La Torre, no queda més remei que fer net i fer créixer nova vida allà dalt i esperar que la natura faci el seu camí... fins que ho tinguem tan verd i tan esplendorós com era abans, ara toca tenir paciència i tenir cura d'un lloc tan emblemàtic per Ferreries com és S'Enclusa. "És S'Enclusa qui mus defensa de sa gran tramuntanada..." canta el nostre Himne de Ferreries, sort tenim que ens protegesqui de les tramuntanades de l'hivern però tots sabem prou bé que no suficientment quan bufa fort i valent. Per cert en Pere Fraga comentava la setmana passada que són dues muntanyes  amb dos noms diferents: una és Sa Torre, la zona cremada i on hi ha encara una edificació antiga, i l'altra és S'Enclusa, la muntanya que mira cap a Ferreries... em sembla excel.lent la idea d'en Pere Fraga de crear un cartell informatiu amb el nom dels pujolets que envolten Ferreries per preservar la memòria d'aquests noms i per fer-ho conèixer als qui ens visiten, sabíeu que hi ha una zona que s'anomena Ses Galeres? A veure si descobriu on estan ubicades aquestes Galeres.
De temps enrera Sa Torre i S'Enclusa van ser els llocs on els ferreriencs i les ferrerienques s'abastien de llenya pels seus focs de casa i les seves xemeneies, van ser llocs preferits per anar a cercar esclatasangs, caragols, aglans, molsa, espàrrecs, cireretes del bon pastor, pinyes i pinyons i un llarg etcètera de recursos naturals que feien més planera la vida dels avantpassats més propers... també una zona per anar a viure de prop de l'ànima i de l'esperit de la natura... meravelloses vistes de la terra i de la mar es poden gaudir, magnífiques postes de sol es poden contemplar allà dalt. L'arribada dels americans per fer-hi la seva estada amb una base militar va coincidir amb un creixement econòmic expectacular a Ferreries, juntament amb la inauguració de la carretera de Cala Santa Galdana van revolucionar el petit, jove i animós poble ferrerienc. I xerrant de la base americana, algú s'ha plantejat mai mesurar el nivell de radioactivitat que hi ha per aquella zona? Ho dic perquè no és gaire normal l'índex tan alt de persones a Ferreries que pateixen o han patit qualque tipus de càncer... jo ho he demanat un parell de vegades i no m'han sabut donar cap resposta, fins i tot hi ha metges que no troben normal el que passa en aquest poble.
D'altra banda em dol veure com les instal.lacions de les antiga base americana es van fent malbé a marxes forçades mentre alguns encara es debaten en què hi poden fer per aprofitar els pavellons que s'aguanten encara drets, em dol al cor com alguns polítics juguen al joc d'amagar amb els nostres recursos econòmics que podrien salvar unes instal.lacions per a ús de tots els menorquins i menorquines, i que ens podrien reportar alguns guanys econòmics, i que tanta falta ens fan actualment... em sap greu dir-ho però jo crec que els 7 milions d'euros que s'havien de destinar a S'Enclusa s'han perdut per sempre (res més voldria que equivocar-me), això és l'art i la màgia d'alguns polítics: fer aparèixer i fer desaparèixer doblers públics amb un tres i no res, com a art de màgia. I encara em dol més percebre el silenci, la manca d'informació, el poc esperit de lluita d'alguns polítics envers aquest projecte de S'Enclusa... potser volen que el pas del temps me faci oblidar aquest projecte, jo no oblidaré, jo no oblidaré la seva passivitat, jo no oblidaré que ells van deixar perdre aquests 7 milions d'euros, jo no oblidaré que ells van deixar perdre un projecte vàlid i valuós pel nostre poble de Ferreries. S'ENCLUSA PER A FERRERIES!!!!

Democràcia?

Per què és més important la majoria absoluta del PP al Parlament balear que una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) com "Televisió sense fronteres" que hagués permès la recepció de televisions en la mateixa llengua entre comunitats autònomes diverses com ara València, Les Illes Balears i el Principat de Catalunya? Una ILP que va recollir 651.650 signatures perquè el govern estatal tramités aquesta iniciativa popular quan bastava tenir-ne 500.000. El govern PP fa i desfà ad libitum, emparat darrera 192.000 vots, i en canvi la ILP Televisió sense fronteres amb 651.650 signatures va ser tombada pel govern estatal amb majoria absoluta el passat dia 11 de setembre de 2012, aquí en teniu l'enllaç que així ho feia conèixer: http://m.vilaweb.cat/noticia/4039424/20120911/pp-atura-ilp-televisio-sense-fronteres-congres-espanyol.html A l'estat espanyol les ILPs es poden presentar al Congrés amb 500.000 signatures al seu darrera però, desgraciadament, la darrera paraula la té el govern de torn... imaginau la feinada d'un grup de gent per a recollir tantes signatures perquè al final per al president o al govern no li vengui bé de tramitar-la i la tomba així com així. Quina pena de democràcia! Els governs estan per servir a la gent i no val emparar-se en majories absolutes aconseguides en un determinat moment i que es converteixen en eternes durant 4 anys, sense anar pensar que la gent pot canviar i que la gent té necessitat de resoldre més fàcilment les seves aspiracions... la política ha de ser per agilitzar la vida i els tràmits de la gent, no per embullar i enredar la troca, la política difícilment surt a camí de la gent, ben al contrari, va a remolc de les persones i de les circumstàncies de cada moment. La democràcia l'han feta a la seva mida, a la mida dels grans polítics, pensada perquè no compliqui gaire la seva feina, mirau, sinó, com a l'hora de fer un referèndum sempre la darrera paraula la té el govern de l'estat per convocar-lo o no, i per tant, a la seva conveniència de dur-lo endavant o no... i encara més: mai de la vida un resultat de qualsevol referèndum pot ser vinculant, és a dir, el seu resultat no condiciona o no obliga a l'estat a cumplir-lo. Portam més de 30 anys de democràcia a l'estat espanyol i només se n'han fet dos, de referèndums: l'entrada a l'OTAN de l'estat espanyol (1986) i la Constitució europea a mitjans dels anys 90. Als dos els va sortir favorables a les tesis del govern de torn, sembla que els polítics aquí sí que van haver de treballar de valent per convèncer a la gent de les seves posicions. I xerrant de referèndums, em fa l'efecte que perd força aquella idea de convocar-ne un per decidir si estem conformes o no amb les mesures econòmiques que pren el govern en els darrers temps, voldríem una cosa semblant a Finlàndia però !mare meva! que estam enfora d'aquest país amb una forta tradició democràtica. No entenc res, ahir mirava Grècia (la cosa és molt greu en aquest país) al programa televisiu Salvados de la Sexta i tremolava quan els sentia a dir que Espanya va pel mateix camí que ells perquè ells ja hi han passat per aquí on passam ara nosaltres...no entenc per què es fan tan de sacrificis econòmics si al final no ens serviran de RES, davallen sous, pugen impostos, lleven prestacions socials, no hi ha beques, etc., i al final NO SERVIRÀ DE RES, només per engreixar les butxaques dels inversors bursàtils i països com Alemanya. No sé si seria millor ara ja! declarar-nos que no podem assumir aquest gran deute que tenim ( més de 3 bilions i mig d'euros) i començar de baix, tot de nou, més que patir 20 anys de retallades i sentir-nos de cada vegada més miserables. I així estem, sense estar informats i sense poder decidir que fem amb el nostre futur, fermats per una democràcia que ens van vendre que seria allò mai vist en aquesta terra, jo dic que estem adormits, que ara és el temps de moure'ns, que sinó serà massa tard quan ens adonem de tot, em deman: estem massa conformes o massa ressignats amb tot el que passa amb la ditxosa crisi? No ho sé però potser més endavant diguem: és que durant els darrers mesos de l'any 2012 ens havíem d'haver mogut més... aquests darrers dies avegades arrib a pensar que entenc molt bé a Catalunya i les seves aspiracions expressades en la darrera diada nacional de l'11 de setembre, en vénen com a imatges per explicar que fan sentir un i altre país: Catalunya és la il-lusió, el futur, el progrés, l'anar endavant, Espanya s'enfonsa, perd l'esperança, ens empobrim, anam a pitjor. Qui pugués viure a un país i poder triar el millor per a la seva vida.

Idò, jo no faig vaga

N'estic fart de ser el "pagador" de torn, un més de molts funcionaris farts de que se'ns facin anar per allà on volen... tothom qui pot... estic fart de "sentir" com em colpegen de per totes bandes, de dalt fins baix, d'una banda, per l'altra... em sap greu veure com s'han fet de malament les coses per tal d'afrontar la situació econòmica actual, em sap greu no haver vist sindicats, empresaris, banquers, govern de l'estat, autoritats europees, agents socials i econòmics, treballadors, etc., asseguts a una mateixa taula i xerrant de coses com: com està la situació actual; quin sacrifici i a què estem disposats TOTS a renunciar per tal de redreçar el rumb; què hem de fer perquè ningú perdi els seus drets més bàsics, o haurem de tornar a començar en la lluita pels drets que tant ens va costar d'aconseguir? Recuperarem el que vam sacrificar per tal reconduir la situació? Em sent dolgut, sembla que sempre som els mateixos a qui primer demanen sacrificis, em sent estafat perquè no tothom ha posat el mateix "colze" a l'hora d'ajudar a resoldre el tema econòmic d'aquest país, em sent trist perquè després de tot ningú ha estat capaç de dir-nos "gràcies" per tot el que ens hem vist obligats a renunciar de drets socials i de drets econòmics en l'actual situació que ens ha tocat viure... no solsament no ens diuen gràcies sinó que encara ens amenacen amb més reatalls i més renúncies... i per què una vaga general ara? no ho entenc! i no hi ha altres idees més originals que fer una vaga que està més vist que el TBO? i per què no fer un altre tipus d'acció més contundent que no ens perjudiqui a nosaltres mateixos? i què en farà el govern dels doblers recollits pels treballadors que els descomptaran del seu sou pel fet d'anar a la vaga? a qui feim el joc? als sindicats? al govern? Ben al mig estem rebent de per totes bandes... i per què no una vaga de consum contundent, un dia al mes, a la setmana, etc. de renúncia al transport públic, bus, avions, trens... un dia al mes, a la setmana, etc. de no repostar a les bentzineres... fer un dia a la setmana, al mes, etc., de no consumir TV, llum, Internet, telèfon... és possible fer altres accions més contundents per fer sentir la nostra disconformitat? i què passarà ensoldemà de la vaga? El mateix de sempre: guerra de xifres des dels sindicats i des del govern per dir uns i altres que ha estat un èxit o segons com es miri un fracàs... i nosaltres al bell mig una vegada més rebent de per totes bandes. Jo no faré vaga , però no en faré perquè no estic d'acord amb ningú, ni amb els sindicats ni amb el govern ni tampoc amb el poder econòmic (bancs, caixes, etc.) que a més a més de ficar-nos amb el que ens ha ficat encara és hora de veure el nivell de sacrifici al qual està disposat a suportar per treuren's de l'embull que estem actualment. Vaga? que en faci el qui vulgui.

Argumentari ensenyament en català per a tothom.

L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i enriquits amb les aportacions de tots.
Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.
Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.
Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.

Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.

És bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.

Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.

Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.

Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.

Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.

Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.

Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.

Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.

La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet un equip independent de la Unió Europea.

Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les Illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.

Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.

Diada

Ahir va tenir lloc la Diada de Mallorca, el 31 de desembre és el dia per commemorar (recordar) l'arribada i el començament de la tradició i la cultura catalana a la veïna illa de Mallorca. Diuen algunes fonts informatives que s'hi van arribar a aplegar unes 3000 persones, 3000 persones segons com es miri són poques, o són moltes, per un tipus de reivindicació com aquesta... per a mi són poques si tenc en compte que aquesta és una manifestació per a l'autoafirmació del poble mallorquí amb arrels catalanes, vull dir que hi haurien de participar totes i tots els mallorquins que s'hi senten de veritat mallorquins i mallorquines en aquesta diada reivindicativa... ah! però quan xerram de "sentir-se part de..." o de sentiments patriotes és realment ben complicada la cosa. El que és cert és que la sensació que té la majoria de la societat mallorquina sobre aquest acte reivindicatiu és que això és cosa de 4 radicals extremistes intolerants antidemocràtics traïdors de la pàtria mallorquina (així, sense comes) que no es mereixen cap tipus de consideració ni respecte (que com podeu suposar i imaginar "algú" els hi ho ha "venut" així). Fixau-vos que ser defensor de la terra i de les arrels catalanes d'aquest país és ser etiquetat de radical i d'extremista... compte tu! jo radical i extremista! Bé,  però el que no vull deixar de ser és utòpic en això del nostres estimats Països Catalans, amb esperit democràtic i reivindicatiu... l'altre dia vaig tenir una pujada d'optimisme en aquest sentit quan vaig veure la pel-lícula del cardenal Tarancón, autoritat eclessial en els darrers moments del franquisme, i que va treballar moltíssim perquè s'instaurés  la democràcia a l'estat espanyol quan ho tenia tot en contra: l'exèrcit, les autoritats franquistes del moment, les autoritats eclesials, etc, per dur endavant tan alt propòsit... sort va tenir del suport del rei d'Espanya i del Papa.  Vaig pensar que si allò havia estat possible això nostre dels Països Catalans també podria ser una realitat... si ho sabem defensar bé...si ho sabem explicar bé...potser seria bo que aquesta causa nostra d'aquesta utopia de la independència segués més simpàtica davant els ulls de la gent...

Bono, però, a veure quan serà que a Menorca comencem a fer la nostra diada reivindicativa, com a Mallorca, del nostre poble menorquí-català... potser seria hora que el 17 de gener, diada del poble de Menorca, faguéssim alguna cosa més que torrades i ballades populars, que no ho trobau?.

Bon any 2012 a tothom!