I si un dia…

I si un dia vaig al cel… ha de ser per entendre i comprendre el perquè de tot de la vida, no importa que m’ho expliquin amb paraules, basta que ho entengui i ho comprengui. Perquè no entenc ni comprenc res del que passa en aquest planeta.

I si un dia arrib al cel ha de ser per entendre perquè ha exisitit el mal, el dolor, l’odi, perquè tanta violència, perquè tan d’abús i violació de la intimitat de les persones més dèbils, infants, joves, dones, avis, àvies, perquè tanta guerra, tanta calamitat, tan de desastre humà, tanta pobresa, tanta desigualtat, perquè uns tenen tanta sort de viure la vida que viuen i uns altres visquin tot el contrari, a uns ens ha tocat la loteria i a uns altres sembla que ja siguin al mateix infern…

I si un dia vaig al cel… ha de ser per entendre tot el patiment que van viure els que ens van precedir, les persones que van viure el desastre de la guerra del 36 i la posterior post-guerra plena de misèria, fam, dolor, persecussió, incomprensió dels qui van ser considerats els perdedors de la brutal guerra fraticida del 36… pens amb el meu avi Pepe sobretot, però també amb els altres avis i àvies, la meva àvia Juanita que devia viure un infern intern intentant amagar tan com va poder el seu dolor… al final serà veritat que serem la generació afortunada que ha viscut la dolçor del temps de després d’aquesta guerra i serem afortunats també perquè les generacions futures no crec que visquin millor que nosaltres vistes les coses que passen avui en dia, amb la guerra d’Ucraïna tocant a les portes d’Europa, amb els desastres ecològics que emergeixen cada dia a les finestres dels mitjans de comunicació incansables i afamats de declamar amb fervor misèries humanes….

I si un dia vaig al cel… voldria trobar-me amb el cor de persones estimades que ens van deixar massa prest per entendre tot de la seva vida i per estimar-les encara molt més… el meu avi, el meu pare, en Martí, na Lissette, en Roman petit… entendre, comprendre, copsar, estimar….

I si un dia vaig al cel…. ha de ser per entendre i sentir, ara sí, la mirada superamorosa de Déu, aquella especial mirada que a vegades he sentit i que mooooltes vegades he trobat tant a faltar, aquella mirada que a la fi tindré i sentiré molt a prop, la mirada de la grandesa de tot el seu AMOR…

I si al cel un dia vaig… voldria asseure’m i tornar a reviure la pel-lícula de la meva vida passada, sobretot de la part de la meva infantesa, aquella de la meva vida de la qual sempre n’he tingut molt bons records, aquella que sempre he sospirat tornar a reviure… més que cap altra.

I si vaig al cel, un dia… ha de ser per comprendre, entendre, copsar, endinsar-me dins el cor de tantes persones de qui em vaig sentir tan pregonament enamorat, tota casta de persones que m’han ajudat a veure i viure les coses de la vida d’una altra manera… enamorar-me, somniar, contemplar, admirar, apassionar-me, riure, somriure, plorar, emocionar-me, cantar, compartir, caminar, lluitar, perdonar, perdonar-me, refer, rectificar el camí… estimar!

I si un dia, a la fi, vaig al cel… ha de ser per entendre-ho de la vida i de l’AMOR, que ja no tinguem ja mai més por d’una cosa que amb una sola vegada ja l’haurem vençut i que ja no existirà mai més: de la mort i del mal…

I llavors quan hagi entès TOT ja podré llançar-me al gran riu, al gran mar infinit de l’AMOR, fondren’s i morir en PAU per sempre més. Amèn.