Avui serà un dia més, però avui serà especial si has tingut just un momentet per recordar que avui em faig un poc més gran, només cerc ser més humil, més discret, més silent, més amorós (cosa que
no sabré fer mai), justet en les paraules, sempre “a punt per…”,
preparat per a viure les emocions pròpies d’una muntanya russa, com si encara m’haguessin de passar milers i milers de coses bones a viure, amb la mateixa il-lusió d’un fillet petit que espera el seu regal de Reis, agraït de la fortuna que he tingut de viure en un temps i en un espai concret com aquest, del privilegi de trobar-me a Menorca… visc com si aquesta vida mai hagués de finir, tenc moltes ganes d’aprendre, de fer, d’ajudar, de canviar, de millorar, de… però paradoxalment ho visc com si en qualsevol moment, de cop i volta, tot s’hagués d’aturar… com la vida mateixa...
Avui pens com devia de ser especial aquell divendres 10 de juliol de 1964 per a dues persones també especials i entranyables com han estat i són en Bep i na Clara, ell 26 anys i ella 21 anyets… com ho devien viure, quines sensacions van tenir, com em van rebre en aquesta vida a la qual hi vaig entrar entre sanglots i plors? Inimaginable!!!
Gràcies… moltes!
---------------
"Los ríos no beben su propia agua; los árboles no comen sus propios frutos. El sol no brilla para si mismo; y las flores no esparcen su fragancia para si mismas. Vivir para los otros es una regla de la naturaleza. La vida es buena cuando tú estás feliz; pero la vida es mucho mejor, cuando los otros son felices por causa tuya"!!!
Papa Francisco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!!