Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

divendres, 11 d’agost de 2017

Coses escrites sobre el meu pare

Sí, són pensaments escrits anys enrera sobre el meu pare i que ara he intentat recuperar i compartir...

Any 2006

“...També pens en els meus pares, han passat de ser aquells pares que en l’adolescència i la joventut jo no volia per res... a ser els pares més bons del món, la meva mare és tot un exemple de generositat i entrega pels seus fills i el meu pare un exemple de paciència i de saber patir pel que li ha brindat la vida...el meu pare ha viscut molts contratemps i el pitjor de tots és no haver pogut conèixer el seu pare...i encara pitjor no saber què li va passar i per què li va passar...i per què li han volgut amagar l’existència d’una persona tan estimada com va ser el seu pare...dol molt haver descobert com en el document de la partida de naixament del meu pare digui que és “...hijo ilegítimo de José Marí Cardona...”. Jo estic molt content d’haver-lo ajudat un poquet a conèixer un poc més la vida del meu avi investigant i cercant alguna coseta però encara pens que no he fet prou i no sé què puc fer més per esbrinar la misterisosa desaparició del seu pare quan només tenia !!!20 anys!!! Sí, sabem que va ser afusellat però no sabem per què i qui o que va ordenar la seva sentència o execució...

.........

...jo no el vull oblidar mai, com tampoc vull oblidar els altres dos avis que també segur que van ser molt bons...a vegades m’agradaria poder tenir la màquina del temps i poder retrocedir a l’any 1936...poder contemplar el que va passar entre l’agost de 1936 i l’1 d’abril de 1939 que és el temps que va fer a Menorca l’avi Josep Marí Cardona...quan va arribar a Menorca, quan va conèixer la meva àvia, quan es van casar, quan va néixer el meu pare a l’any 1938, quan va acabar la guerra, quan va ser comdemnat i afusellat...quantes coses m’agradaria saber de tot el qui li va passar per ajudar al meu pare a alleugerir el seu gran dolor per no conèixer el seu pare...i de tot el que hem anat descobrint ell n’està molt content però sempre m’agradaria saber més i més...

........

Del meu pare admir la seva capacitat de creació a través de la pintura, del dibuix. A través de les seves creacions és capaç d’expressar el seu món interior, sense massa dilacions, de forma espontània, amb passió, sense prejudicis, sense pensar el què pensaran si dic o exprés aquesta cosa...el seu art no és copiar fidelment la realitat del món que l’envolta sinó que és expressar el que aquest món proper li suggereix, el que sent, el que viu, fins i tot el que voldria que fos...a través dels colors i les formes abstractes treu al món exterior la vida interior i la seva utopia per un món cada vegada més entenedor...no és el pare que hauria desitjat però estim el que és i el que ha viscut...només quan he arribat a entendre i compendre el que és, el que ha viscut, el que ha patit, el que l’ha fet feliç...he arribat a entendre i comprendre el poc que importa la imatge del pare perfecte que voldria que fos...puc dir amb tota tranquil·litat que és el pare que estim...ara el veig com un home molt honest, bondadós, agraït de la vida que ha pogut viure malgrat moltes coses...encara record com estava jo d’espantat el dia que em va contar, entre plors i lamentacions, la pena que sentia per no haver conegut el seu pare, per com l’havien maltractat i com ningú havia gosat a fer-li un petit record en forma de flor o per la forma com des de la seva família li havien volgut amagar-li la seva existència...em vaig espantar molt veure el meu pare plorant...no vaig ser capaç de copsar el seu sentiment ni posar-me en el seu lloc...clar, jo tenia 14 o 15 anys... però avui he recordat aquell dia i crec que ara entenc el que el meu pare va sentir i sent encara per l’absència del seu pare... i jo també sent pena per ell i pel meu avi...."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!