Quan escric vestesc sentiments invisibles que ningú acaba de visualitzar, d'entendre
Quan escric vestesc paraules que sonen bé però que pocs capten el sentir de tot plegat.
Quan escric vestesc sensacions d'un moment determinat que va tenir el seu què, potser no ho entendràs mai, potser un dia et servirà d'alguna cosa, potser algun dia m'entendràs... ara mateix estic segur que no m'entens, i ben normal que és.
Quan escric vestesc paraules de notes musicals perquè sonin més immensament grans, profunds
Quan escric vestesc la meva vida interior de sentit
Quan escric em vestesc i m'entenc a mi mateix
Quan escric em vestesc i em consol a mi mateix
Quan escric vestesc la soledat de sentit profund
Quan escric... vestesc paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!!