Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

diumenge, 20 de setembre de 2015

D'aquí a 10 anys...

Algú aquesta setmana es demanava per televisió a la gent "on es veuen d'aquí a 10 anys?", quins canvis importants troben que s'hauran produït en les seves vides durant tot aquest llarg període de temps... la veritat és que jo de totd'una vaig tenir la sensació de voler defugir de trobar resposta a aquella incòmoda pregunta, em feia com a por cercar o trobar-hi resposta convincent perquè és difícil i complicat fer de pitonís. Em fa por jugar amb el destí, em fa com a por jugar a la "loteria" del destí, jugar amb la bona o la mala sort del destí... hi ha moltes pors: perdre salut, facultats, persones estimades... però també hi ha l'esperança d'una vida millor, més feliç, més centrat amb allò que vols, més en pau en tu mateix. Realment neixem a la vida totalment inconscients de tot i del tot, al llarg dels primers anys de vida, a poc a poc, ens hi anam despertant, l'anam vivint al màxim... però arriba també el moment conscient de que açò un dia s'haurà d'acabar i ens angoixa no saber com serà aquest acabament, si patirem o no patirem, si ens direm adéu de tothom, si partirem satisfets del que hem viscut...
Tot i açò jo estic pensant que mentre pugui, mentre jo tengui el meu destí a les meves mans, intentaré cercar el millor per a la meva vida i per a la meva felicitat... quan sigui el destí que em tengui entre les seves tenaces mans no tindré més remei que acceptar-ho i resar perquè sigui benèvol amb mi, perquè no em faci patir gaire, perquè acabi ràpid, perquè no es recrei gaire en el meu dolor i en el meu patiment... vull pensar que són molts els moments que tenim entre les nostres fràgils mans per poder decidir el nostre destí de vida, molts, molts.... una decisió, un viratge brusc, un trencament, un canvi de direcció, un canvi de rumb inesperat, etc. poden canviar la nostra felicitat, el nostre ben estar físic, emocional, les nostres relacions personals, el nostre destí... el caràcter també? Què difícil i complicat canviar aquest caràcter reservat, vergonyós, empegueidor, massa respectuós amb els altres, canviar allò que saps que als altres no agraden gens de tu, i molt més quan t'adones que els altres et tenen super etiquetat i diuen o pensen de tu 4 coses que poden arribar a ser veritat però que no conformen el tot d'allò que ets realment i que no et permeten tenir dels altres l'oportunitat de poder canviar, vull dir que els canvis només els perceps tu mateix i que els altres es queden amb el mateix clixé de sempre de tu... potser d'aquí a 10 anys tot haurà canviat en la meva vida, sense adonar-m'en, potser tot seguirà igual, però el que SÍ és cert és que mai podré dir que no hauré tingut oportunitats de canviar el destí del meu gran destí.

1 comentari:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies!!