Confiança perduda

Assistim espavorits al destapament de nous i més vergonyosos casos de corrupció política i financera que no fan altra cosa que fer caure en picat, encara més, la desconfiança de l'opinió pública en la gent que fa feina en la política, i que, juntament amb bancs i banquers, baixen el seu prestigi social fins a mínims històrics en democràcia per culpa d'accions incomprensibles. Sous desmesurats els dels polítics, no es veuen resultats clars i immediats a resultes de la seva feina (poca productivitat que es diria en termes empresarials), favoritismes, massa privilegis durant i després del seu pas per la política comparats amb les penes i treballs que passa qualsevol treballador i pitjor encara quan està aturat... i per postres hi hem d'afegir la corrupció o també li podríem dir l'ambició malaltissa de posseïr més i més. Com en tot seria injust ficar a tots els polítics dins el mateix sac de que tots són corruptes, n'hi ha molts, molts que fan molta feina i la fan bé però són els pocs dolents ambiciosos que fan que semblin que tots siguin iguals de corruptes i de dolents. Aquestes coses en sabem molt de greu, em dolen, açò de la desconfiança de la gent amb la política i els seus polítics, igual que amb la desvirtuació del servei cap al poble i de la gent de la feina política, quina llàstima.

Açò de confiar quasi cegament en polítics que al final ens han decepcionat s'ha acabat per sempre més, si hi hem de cercar una part positiva de tot açò és que a partir d'ara la gent volem ser més partíceps de tot allò que afecta a la construcció del país, de la defensa de les persones, de la defensa del territori i també de la gestió i control dels recursos econòmics, prou abusar i d'enriure's de la gent! Sí? Aquesta és la sensació que ens transmeten darrerament alguns partits polítics i alguns mitjans de comunicació: que la gent vol participar i vol decidir sobre el present i futur dels seus pobles i ciutats. Sí? Idò no! Aquestes ganes de ser partíceps jo no les percep al meu voltant, no sent opinions, no sent propostes, no sent idees innovadores, no sent els joves, no sent els joves!! (quina cosa més preocupant sentir enfora els joves en la construcció i futur de Ferreries, per exemple), i veig les mateixes cares de sempre al capdavant de les mateixes i diferents organtizacions polítiques, culturals, socials del poble... no serà que volem tornar tenir una altra vegada liders que ens diguin allò que volem sentir que faran, amb qui confiar quasi cegament una altra vegada perquè nosaltres estaguem tranquils i feliços a casa nostra, amb la nostra feina, la nostra família, la nostra parella, els nostres amics, les nostres diversions, els nostres hortals, les nostres coses ... i no hàgim de preocupar-nos més d'açò de la política? Tan de bo hi hagi un canvi en la mentalitat i en el saber fer de la vida política, social i econòmica d'aquest país en el sentit de fer important la participació ciutadana en els pobles i ciutats d'arreu del país, pensant que participació ciutadana és alguna cosa més que votar, cercant maneres àgils i noves de participació... tan de bo puguem veure molt prest aquest canvi.