Dades personals

Menorca, Ferreries
Visc a Ferreries...

divendres, 21 de juny de 2013

Estim la meva llengua menorquina-catalana

Darrerament els temes lingüístics han pres una volada important en les nostres converses diàries, en les tertúlies de casa, de carrer, de mitjans de comunicació, de xarxes socials,  etc., tant és així que sembla que algunes postures, en un sentit o un altre, es vagin radicalitzant i/o distanciant entre elles, sembla, fins i tot, que són irreconciliables. El tema que més debats encesos provoca entre la gent més propera nostra és la dicotomia entre si menorquí és català o no és català, toca l'orgull d'algunes persones que la parauleta "català" de marres sembla que ens vulgui tapar aquest orgull de ser menorquí que tots sentim. Jo ho entenc, perquè així ho sentia quan la nostra llengua començava a despertar i a tenir una certa importància a la nostra vida diària, cultural.. quin sentit tenia parlar i viure en una llengua si no l'apreníem a escriure i a utilitzar en la nostra vida social? menorquí em sentia i en menorquí havia d'escriure, pensava. I així ho vaig començar a fer. 
La vida en el Club parroquial i en l'Escoltisme em va ajudar al despertar de la vida en tots els sentits, em va ajudar a l'estima de valors tan importants com l'amistat, el companyerisme, la fe, l'estima per la terra, pel poble, per la cultura i també l'estima per la meva llengua menorquina, res sabia de si menorquí era català o no era català, allò important era l'estimació per la meva llengua.
El decurs de la vida em va dur a fer un canvi radical en la meva vida professional quan vaig decidir d'anar a estudiar la carrera de magisteri. En la vida d'estudiant vaig descobrir que la dimensió del meu menorquí estimat s'obria a nous horitzons, el cercle s'eixamplava i el meu menorquí se diluïa entre una mar més gran que s'anomenava català, sense deixar de ser mai menorquí. El meu "procés lingüístic" ha estat aquest, i encara segueix, i el defens perquè és el millor perquè perduri i prevalgui molts anys davant d'altres llengües importants al món, el meu menorquí és molt més fort si entra dins la dimensió de català, no comporta cap renúncia al menorquí voler i saber en català. Perquè jo estim la meva llengua menorquina-catalana.

 (Escrit publicat a Sa Revisteta, escola CP Castell Santa Àgueda)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!!