Darrerament
els temes lingüístics han pres una volada important en les nostres
converses diàries, en les tertúlies de casa, de carrer, de mitjans de
comunicació, de xarxes socials, etc., tant és així que sembla que
algunes postures, en un sentit o un altre, es vagin radicalitzant i/o
distanciant entre elles, sembla, fins i tot, que són irreconciliables.
El tema que més debats encesos provoca entre la gent més propera nostra
és la dicotomia entre si menorquí és català o no és català, toca
l'orgull d'algunes persones que la parauleta "català" de marres sembla
que ens vulgui tapar aquest orgull de ser menorquí que tots sentim. Jo
ho entenc, perquè així ho sentia quan la nostra llengua començava a
despertar i a tenir una certa importància a la nostra vida diària,
cultural.. quin sentit tenia parlar i viure en una llengua si no
l'apreníem a escriure i a utilitzar en la nostra vida social? menorquí
em sentia i en menorquí havia d'escriure, pensava. I així ho vaig
començar a fer.
La
vida en el Club parroquial i en l'Escoltisme em va ajudar al despertar
de la vida en tots els sentits, em va ajudar a l'estima de valors tan
importants com l'amistat, el companyerisme, la fe, l'estima per la
terra, pel poble, per la cultura i també l'estima per la meva llengua
menorquina, res sabia de si menorquí era català o no era català, allò
important era l'estimació per la meva llengua.
El
decurs de la vida em va dur a fer un canvi radical en la meva vida
professional quan vaig decidir d'anar a estudiar la carrera de
magisteri. En la vida d'estudiant vaig descobrir que la dimensió del meu
menorquí estimat s'obria a nous horitzons, el cercle s'eixamplava i el
meu menorquí se diluïa entre una mar més gran que s'anomenava català,
sense deixar de ser mai menorquí. El meu "procés lingüístic" ha estat
aquest, i encara segueix, i el defens perquè és el millor perquè perduri
i prevalgui molts anys davant d'altres llengües importants al món, el
meu menorquí és molt més fort si entra dins la dimensió de català, no
comporta cap renúncia al menorquí voler i saber en català. Perquè jo
estim la meva llengua menorquina-catalana.
(Escrit publicat a Sa Revisteta, escola CP Castell Santa Àgueda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!!