Ahir vespre, xerrada a Ses Fonts d’Enfora...
Després de sentir i escoltar en Carlos Salord de La Mar Viva, sobre la feina de recollida de plàstics a la costa menorquina pens i dic:
1-Sent una gran paradoxa amb el tema del mediambient, d’una banda cada vegada hi ha més consciència de que hem de perservar el mediambient (separar, reciclar, no emprar plàstic, cotxes més eficients i menys contaminants, etc,), a les escoles es fa feina perquè els infants siguin conscients d’aquest greu problema... però de l’altra al mateix temps veig que el nostre entorn està de cada vegada més contaminat: plàstics a la Mediterrània, contaminació a les grans ciutats, s’obren i tanquen més abocadors de fems i quasi no sabem on els hem de posar, espècies d’animals en greu perill d’extinció, el canvi climàtic que no atura... en Carlos Salord va dir ahir vespre que la procedència dels plàstics i altres restes que arriben a les costes menorquines és de països de la conca mediterrània que aboquen els residus directament a la mar, Marroc, Argèlia, Líbia...
2-Ahir me va quedar un poc més clar que som els ADMINISTRATS que li hem de marcar el pas a l’ADMINISTRACIÓ, que per açò pagam impostos. Ens hem de llevar del cap la idea de que noltros podem estar tranquils a ca nostra, que l’administració “farà el que hagi de fer” per noltros perquè tot vagi correctament... nooooo! Els hi hem de dir que facin TOT el que estan obligats a fer: fer recollida selectiva més eficient, més neteja de platges, carrers, camins, carreteres, espais públics, etc., posar les papereres de manera que quan bufi un poc de vent no trabuqui el contingut pel terra, o contenidors més hermètics, depuradores més netes i eficients... hem de ser exigents amb açò i amb totes les altres coses... als polítics necessiten un poc d’estrés per part nostra, si no els diem res es pensen que ja ho fan bé...
3-També em va quedar clar ahir que malgrat que hem de ser exigents amb l’administració també hem de pensar que no ho pot fer tot, ni tot bé, per molts impostos que paguem... vull dir que noltros, els administrats, també hem de ser part i hem de participar de la cura del nostre entorn mediambiental... i cadascú ja sap molt bé com ho pot fer, complint amb els deures de neteja i cura del nostre entorn o fins i tot fent-nos voluntaris o voluntàries d’un grup amb un objectiu clar i molt específic per tenir el nostre voltant net i aclarit. Tenim drets però també hem de complir amb els nostres deures.
4-Ahir també vaig sentir com una impotència i un desànim bastant gros pel gran repte que suposa ara ja i les conseqüències que tindrà en el futur la proliferació de plàstics a la mediterrània... és allò de que com més rasques més m... surt. I açò és un poc el que li està passant a La Mar Viva, han tret tones i tones de plàstic de les platges i costes menorquines i s’han adonat que la feina és ingent i interminable... perquè si començàssim a mirar per davall la mar em pens que ens trobaríem amb un desastre descomunal però com que no ho veim estem més tranquils. I encara més impotència sents quan veus que no pots arribar a les grans potències, a les grans empreses, a la gran Comunitat Europea i altres grans entitats supra mundials que fan ben poca cosa per tenir el nostre entorn natural més net i aclarit.
En fi, aprofitem-ho mentre visquem, no sé si podran dir el mateix els qui hi hagi d’aquí a 40 anys, per exemple.
