Durant aquests dies de Setmana Santa m’ha vingut al cap aquesta parauleta al cap unes quantes vegades: PERDUTS. Perduts i desorientats, com estan les persones que pateixen la guerra: a Síria, a Palestina, a Israel, a Irak, Turquia, Afganistan, a Bangladesh (amb els musulmans rohingyas perseguits i aniquilats) i a molts altres llocs del món... perduts i desorientats com les persones desesperades que s’atreveixen a creuar el mar i arribar amb barquetes inestables fins a les costes europees... vergonya de governants occidentals que a més de girar l’esquena a aquestes persones els persegueixen, els menyspreen, els ignoren... els abandonen! Encara més vergonya afegida quan persegueixen a qui s’atreveix a fer el que aquests governants són incapaços de fer: ajudar a les persones, a Open Arms i altres ONGs els van retirant de l’escena pública amb amenaçes perquè simplement ajuden a les persones que volen VIURE. Perduts i desorientats com estan les persones empresonades injustament per defensar la democràcia i la pau, la justícia i el benestar de les persones, el poder del poble i les seves justes decisions... perduts i desorientats com estan les persones que estan ficades al carreró sense sortida del món de la droga, els qui trafiquen, els qui consumeixen, etc. han perdut el timó de la seva vida, ja no són amos ni tenen el control de la seva vida... quin patiment de tots els qui estan al seu voltant. Perduts i desorientats com les dones que pateixen violència de tot tipus, dels infants que són explotats i manipulats de totes les maneres possibles, de les persones que no tenen feina o no tenen prou recursos per seguir endavant, d’aquells que viuen al carrer, els qui pateixen fam i misèria... el món és com un Divendres Sant de passió i de patiment constant però avui més que mai hem de tenir l’esperança, la gran ESPERANÇA, de que podem convertir-lo en un gran Diumenge de Resurrecció.
Bona Pasqua a tothom!
